Públic esperant l’inici d’un judici a la seu de la Justícia.
El bloqueig d’expedients d’impagats a la Batllia s’ha convertit en un dels principals problemes que han d’afrontar els responsables de la justícia andorrana.
Bona mostra de la gravetat de la situació és la quantitat total dels deutes que acumulen tant l’administració central com els comuns i altres organismes, com ara la policia. La xifra, segons dades facilitades al Diari des de la mateixa institució judicial, ascendia el passat gener a 21,68 milions d’euros.
D’aquesta quantitat, uns setze milions correspondrien a deutes tributaris reclamats des del Govern, segons es va indicar des del mateix executiu ara fa unes setmanes aprofitant que havien d’enviar al Consell General el criteri sobre les proposicions de llei presentades pels comuns amb l’objectiu, justament, d’evitar que aquests impagats prescriguin un cop hagin estat demanats per via judicial. La resta correspondria a les corporacions parroquials o a d’altres organismes, com ara multes de trànsit imposades per la policia.
En total, la Batllia treballava a inici d’any amb 43.931 expedients d’impagaments. Un dels principals problemes d’aquesta situació és el fet que una àmplia majoria de les demandes són per quantitats realment baixes. Així, n’hi ha gairebé 20.000 que no superen els cent euros de reclamació i 10.500 més que es queden entre els 100 i els 200. En canvi, només en 156 dels casos se supera els 10.000 euros de reclamació i, en 199, la quantitat oscil·la entre els 5.000 i els 10.000 euros.
la feina per cada demanda
El gran maldecap per als responsables judicials és que la feina i el procediment que cal seguir per tramitar les demandes és el mateix, independentment de la xifra que figuri en la petició. “Suposa la mateixa feina una multa de 15 euros que una de 2.000”, explicava fa uns dies al Diari el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, que es mostra preocupat perquè si no es prenen mesures el nombre tant d’expedients com de diners reclamats no pararà de créixer segons passi el temps.
Un primer pas a la recerca d’aquesta solució passa per les modificacions legislatives demanades des dels comuns i ara a tràmit al Consell General, uns canvis que per si sols no seran suficients, ja que malgrat que els deutes no prescriguin, el seu cobrament no es faria efectiu i s’allargaria en el temps. És per això que des del ministeri de Justícia i Interior s’està treballant en altres mesures. El ministre Marc Vila té la intenció de presentar pròximament un nou marc legal que permetria que les administracions, ja sigui l’estatal o les comunals, puguin executar les seves pròpies sancions, evitant d’aquesta forma haver d’acudir a la Batllia. Una altra possibilitat que fa temps que es reclama, especialment des del Col·legi d’Advocats, és la creació de la figura de l’executor privat de sentències, similar a la que ja existeix a altres països com ara França.
D’aquesta quantitat, uns setze milions correspondrien a deutes tributaris reclamats des del Govern, segons es va indicar des del mateix executiu ara fa unes setmanes aprofitant que havien d’enviar al Consell General el criteri sobre les proposicions de llei presentades pels comuns amb l’objectiu, justament, d’evitar que aquests impagats prescriguin un cop hagin estat demanats per via judicial. La resta correspondria a les corporacions parroquials o a d’altres organismes, com ara multes de trànsit imposades per la policia.
En total, la Batllia treballava a inici d’any amb 43.931 expedients d’impagaments. Un dels principals problemes d’aquesta situació és el fet que una àmplia majoria de les demandes són per quantitats realment baixes. Així, n’hi ha gairebé 20.000 que no superen els cent euros de reclamació i 10.500 més que es queden entre els 100 i els 200. En canvi, només en 156 dels casos se supera els 10.000 euros de reclamació i, en 199, la quantitat oscil·la entre els 5.000 i els 10.000 euros.
la feina per cada demanda
El gran maldecap per als responsables judicials és que la feina i el procediment que cal seguir per tramitar les demandes és el mateix, independentment de la xifra que figuri en la petició. “Suposa la mateixa feina una multa de 15 euros que una de 2.000”, explicava fa uns dies al Diari el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, que es mostra preocupat perquè si no es prenen mesures el nombre tant d’expedients com de diners reclamats no pararà de créixer segons passi el temps.
Un primer pas a la recerca d’aquesta solució passa per les modificacions legislatives demanades des dels comuns i ara a tràmit al Consell General, uns canvis que per si sols no seran suficients, ja que malgrat que els deutes no prescriguin, el seu cobrament no es faria efectiu i s’allargaria en el temps. És per això que des del ministeri de Justícia i Interior s’està treballant en altres mesures. El ministre Marc Vila té la intenció de presentar pròximament un nou marc legal que permetria que les administracions, ja sigui l’estatal o les comunals, puguin executar les seves pròpies sancions, evitant d’aquesta forma haver d’acudir a la Batllia. Una altra possibilitat que fa temps que es reclama, especialment des del Col·legi d’Advocats, és la creació de la figura de l’executor privat de sentències, similar a la que ja existeix a altres països com ara França.
