Antoni Caus

Quin cap de setmana. Dissabte, l’adjectiu que descriu el món grec i llatí que va bastir la civilització que hem popat s’ha vist reduït a un matx de futbol. Diumenge, s’escullen els dos candidats que aspiren a ser Copríncep francès –i president de la república, és clar–. En la disjuntiva, no opto sinó que decideixo escriure sobre dilluns. Curioses valls en què un dels dos caps d’Estat el voten els ciutadans veïns del nord i l’altre no es vota. Curiosa societat, també, que no ha parat fins a fer desaparèixer les llengües que permeten que ens acostem a l’antiguitat. Tant en el model capitalista en què vivim com en les aplicacions estalinistes del comunisme, la saviesa no existeix en l’àgora pública, el coneixement ha quedat dipositat en mans del poder i els mortals que voldríem ser ciutadans hem de suportar el bombardeig constant, global i precís d’informació que no ens serveix per a res de profit. Busco consol i penso en dilluns. Sí, una festa comercial, basada en coincidències de dates que no es corresponen amb cap rigor cronològic i que tothom que s’hi dedica qualifica amb mots del camp semàntic del segon ofici més vell de la humanitat. Què volen que els digui. Encara em sorprèn i m’agrada que em sorprengui contemplar com les persones passegen sense pressa, s’aturen i fullegen. No parlen, sinó que enraonen, pregunten i volen conèixer i, per tant, estimen. De totes les virtuts del llibre l’essencial ara per ara és que no et cal cap intermediari ni dos ni tres ni quatre punt zero. Res de res. Un cop tens el llibre a les mans, només et cal la voluntat. Som consumistes i sabem que la publicitat ajuda a sentir desig i ens deixem engalipar. Encara que faig tard, per què no em puc imaginar el quart de la Cortinada convertit en un poble de llibres. En lloc de forats als camps que semblen artificials i pisos, per què no magatzems i botigues amb llibres, tallers d’artesans, bons restaurants –que un ja hi és– i rutes literàries. Ho dic per tenir-ho en compte quan ens haguem de menjar els ferros dels telecadires rovellats per l’aigua i el sol i la falta de neu quan se l’espera. Si tenen dubtes, no se n’estiguin, millor tres que un de sol, que les paraules ben escrites són el millor aliment per a un esperit masegat per la voracitat dels que tot ho volen tenir. Ui, perdó, que volia dir crisi.