Els bisons tornen a les praderies
Sembla que és cert. Una colla de bisons del parc nacional de Yellowstone, el de l’ós Iogui, s’han escapat dels límits que només coneixen els humans, i no tots, i pasturen en llibertat per les praderies veïnes. Han passat més de cent cinquanta anys des que les bales dels rifles dels homes blancs els van eliminar des de les finestres dels trens que travessaven el continent nou d’est a oest i que duien milions de pioners cap a la terra promesa. La memòria de la natura és inabastable i l’escala humana molt minsa i més encara la que el capitalisme imposa perquè consumim cada temporada, cada pont, cada festa, cada jornada, en una cadena sense fi, perquè de final sí que en té. Quan tot faci un pet com una gla i no tinguem ni porc ni matança. Tots hem suportat un professor que es feia el simpàtic i que ens deia que les estadístiques, totes, menteixen, segons els interessos de qui les fa. Per molt que m’ho miri no entenc quin interès inconfessable pot haver-hi en la que s’ha conegut aquesta setmana sobre el nivell d’atur que hi ha a Espanya. Moltes xifres, però n’hi ha una que m’ha desinflat. En més d’un milió set-centes mil famílies no hi ha ningú que treballi. No sé trobar on és la mentida numèrica. Què he de pensar, que n’hi ha moltes més? Que no és cert i que només és un avís perquè m’acolloni i no protesti perquè no sé qui –bé, algú ho deu saber i no s’atreveix a dir-ho– està desvestint el benestar que als ciutadans d’Europa els ha costat no sé quantes guerres, que els d’Àfrica, per exemple, encara viuen. O potser tot és mentida i quan passejo per Barcelona i veig totes les terrasses plenes, els concerts plens, les botigues plenes i les persones somrients amb bosses i més bosses, he de pensar que tots són turistes i que de nadius ja no en queden. Em resta una proposta, que tampoc no deu ser la millor però que hauria de ser possible. Em faré contrabandista. O millor, encara, i si ens féssim contrabandistes tots, els que tenen passaport i els que no el tenen i els que no en voldríem cap de cap mena. Total, per a què, per cagar-la, com deia l’acudit. Ara que hi ha més guàrdies civils que població treballadora a la Seu, ens agafaran en un tres i no res. Tots a la presó i a viure de la beneficiència pública espanyola. Quin èxit. Per què no hi havia pensat abans.
