Antoni Caus

Em paguen per escriure un cop la setmana aquesta columna. Escriure és ordenar en paraules el pensament. Escriure és pensar. El problema, doncs, no és què escric sinó què penso. El sil·logisme podria continuar fins a la constatació que cobro per pensar. Per tant, sóc una persona privilegiada que pot obrir els ulls i les orelles, passejar, observar, absorbir, digerir, pair i destil·lar, que pot seure i omplir un bloc de notes després de destapar una estilogràfica. Encara no he dividit les hores que m’hi passo entre el salari que en percebo. El dia que ho faci deixaré d’escriure i li diré al meu director general que se’n busqui un altre perquè hauré deixat de pensar. No crec que sigui pessimista. Tampoc no trobo cap motiu per ser optimista. Visc. M’agrada viure. Intento afavorir la vida que m’envolta. He trobat les altres i estic aprenent a estimar. Sobretot llegeixo (Carlo M. Cipola). Hi ha quatre menes de persones segons com actuem amb els altres. Si l’acció que hom du a terme és un guany per a altri i una pèrdua per a ell, hom és cretí; si és un guany per a altri i un guany per a ell, in­tel·ligent; si és una pèrdua per a altri i un guany per a ell, lladre, i, finalment, si és una pèrdua per a altri i una pèrdua per a ell, estúpid. La immensa majoria voldríem passar per intel·ligents quan en el fons només som lladres que valorem en més el guany propi si és en detriment del guany d’altri. La realitat, però, situa el noranta-nou per cent de la població sota l’etiqueta dels cretins perquè és el nostre sacrifici constant el que augmenta el guany també constant d’altri. De qui? No se sap i qui ho sap no ho vol dir. D’acord amb aquest eminent professor universitari, el nombre d’estúpids és constant, sempre més elevat del que hom pensa i uniformement repartit a la societat. Com acaba el pensament de la setmana es preguntarà l’amable lector. Doncs, no deixant mai de banda la possibilitat que l’únic estúpid del barri sigui jo, el final només pot ser una còpia d’un altre mestre (Fumaroli). Millor que el soroll gratuït que ens envolta, prefereixo consagrar-me a saber bé el que sé, a fer bé el que faig i a estimar bé qui estimo, i se me’n fot si en sé poc, si el que faig és modest i si el valor de qui estimo només el conec jo. Salut, amable lector.