Antoni Caus

Un cop constatat que l’economia espanyola no val res i que algú haurà de pagar el que altres han trencat, com acostuma a passar en la distribució de responsabilitats en qualsevol crisi entre rics (1%) i pobres (99%); un cop comprovat, per enèsima vegada, que la vida d’una dona no val res, res, res i evidentment molt menys que la d’un mascle en la immensa majoria de societats humanes, i no cal anar molt lluny; un altre cop advertits per investigadors eminents que la mare Terra no té solució si no deixem de créixer com fins ara, però no hi ha cap polític que s’hi vulgui jugar la trona; i un altre cop feta l’evidència, encara que alguns no ho vulguin admetre, que els grans esports de massa només són un negoci amb dues característiques essencials, l’una és que els importa ben poc que l’estat seu sigui menys clar (per escriure-ho finament) que la tinta d’un calamar (i si no, que algú repassi mentalment quina serà la seu de les competicions futures de futbol i ho entendrà, si ho vol, és clar) i la segona és que permeten l’acció de les organitzacions mafioses i, per tant, l’adulteració del poc esperit esportiu que hi quedava. Un cop recordat tot això, no sabria com fer-m’ho per no semblar el Gargamel en la tribu d’Els Barrufets, ara que ja fa caloreta i la platgeta i les terrassetes s’imposen i no la poca gràcia de l’existència. I les Valls, no només les de la Valira, sinó totes les veïnes que comparteixen munta­nya? S’ho poden imaginar, en la línia. El govern regional francès més proper subvenciona els bitllets de tren per a aturats de llarga durada. Resultat, cada dia l’autobús que puja de l’Ospitalet va ple de francesos que arriben al Pas i compren de tot per fer contraban a petita escala. Espa­nya decideix que ha de treure diners de sota les pedres i envia inspectors del cadastre a les zones frontereres a veure què hi troba i envaeix la comarca amb agents de la guàrdia civil, que evidentment s’organitzen, poquets, no fos cas que algú s’empre­nyés, per omplir-se les butxaques. Per acabar el recital, el nou ambaixador afirma que la carretera és perillosa. No fotis. I els andor­rans caçadors hauran de passar, si és que ho volen, revisió d’armes. Que em quedi com estic perquè tot el que se m’acosta només em sembla pit­jor. Salut.