“Avui no toca”
“Això avui no toca” és la resposta més escoltada per qualsevol periodista. Etzibada amb educació, amb menyspreu, amb autoritarisme, depèn del subjecte. Segur que si han parat l’orella fins i tot l’han sentit en alguna roda de premsa televisada. Potser han pensat que per què aquesta dèria per fer-se engegar: els va la marxa o és que no saben mantenir-se al seu lloc? Noooo. Molt més simple: segurament l’inoportú interrogador està en un acte amb nul interès informatiu amb la sola –i fosca– intenció d’assestar-li la pregunteta a qui porta setmanes atrinxerat darrera un departament de premsa entrenat pel mossad. Saben quin és el sistema de comunicació entre els periodistes i el Govern? El redactor envia una petició escrita al departament de premsa, que a la vegada la fa circular cap al departament que l’ha de respondre. On queda varada qual balena a la sorra de la platja. Quan passa un temps prudencial, si no hi ha hagut sort i el periodista no l’ha oblidada (que també), torna a insistir, i l’esquema es reprodueix en un bucle infinit, l’etern dia de la marmota periodístic. De vegades me’ls imagino, pensant en nosaltres, sense acritud: “Criatureta, pots plantar una fava i anar-la regant fins que te’n surti una planteta”.
Tot això com a preàmbul per explicar que tots els periodistes de cultura del país perseguim l’Albert Esteve, ministre de cultura i persona amb més capacitats per fer-se fonedís que un escapista circense. És que som una rara espècie de plastes? Doncs segurament. Però gosaria aventurar que és rarot que algú es posi al capdavant d’un ministeri i mig any després no hagi dit una paraula. Excepte quan l’hem assaltat i no ha trobat escapatòria. Algú coneix el projecte cultural que cova per al país? Que no en té, potser? Comença a projectar la imatge de qui no sap per on camina.
“És que li preguntareu pels temes pendents”, van argumentar fonts governamentals a una de les negatives d’entrevista. No, home, no: li preguntaríem pel tercer misteri de Fàtima.
Hola Alba,
vols dir que existeix l’Albert Esteve? Segur? Jo no les tinc totes… M’ha agradat molt el post, aquests pals a les rodes als periodistes i, per extensió, a l’accés a la informació dels ciutadans d’han de denunciar. Gràcies!
Jo l’he vist, però potser és un holograma.
Totalment d’acord Alba; precisament, fa una estona en parlava… Mig any és temps més que suficient per posar-se al dia, en qualsevol feina ho has de fer el primer dia…
Per cert, sí existeix, ahir em va donar la mà, i ben ferma; a veure si es tradueix en una llarga conversa!.
Alba, genial.
El problema és que no deu haver-hi ni projecte ni línia ni res ! total això de la Cultura ni importa absolutament a ningú i han posat aquest senyor per que no sigui dit i qui dia passa any empeny!
I pot ser seria hora que el sector cultural -petit i pobret- es defengués un poquet, només un poquet.
Doncs jo veig un ministeri molt gran i ben nodrit per la inoperància que estan, si més no, aparentant. Potser bullen d’activitat, però a nosaltres no ens arriba. I preguntem i preguntem.
És que no en sabeu.
Si voleu que parli, d’entrada li heu de recordar aquella vegada que el profe del Lycée li va fer llegir un llibre de Victor Hugo i un altre de Stendal, el seu màxim contacte amb el món de la Cultura fins fa sis mesos. És per entrar en matèria. Digueu-li bé, que és bon nen i així no s’esvera.
Doncs jo també m’ho demano: retallades Onca, 0 projectes d’inversio, un Consell assessor que es desmunta, un pla de gestió on no es pinta res, etc.
Potser no te res a dir!
No us queixeu que és força educat… qui no farà res, res ha de dir del que farà…
Ja ho va dir el Simonet: “aquest ministre de cultura no m´agrada gens.”