Fer calbs
Tinc una amiga que és una virtuosa en l’art de fer calbs: ja saben, es tracta d’abaixar-se els pantalons i tornar-los a pujar a lloc en qüestió de nanosegons, deixant en l’espectador la impressió subliminal d’haver vist un cul, però sense que sàpiga ben bé per on li ha caigut.
Però ara em confesso desencantada. El que em pensava que era una qualitat que feia de la meva amiga una persona singular l’amistat de la qual m’honorava resulta que no és més que una habilitat carrinclona i de domini general. Ja veuen: Angela Merkel no para d’ensenyar les natges als grecs (i, per extensió, a tots els mediterranis, que ja se sap que som tots una colla de dròpols poca-soltes, no com els industriosos teutons). Mariano Rajoy exhibeix cul pelut quan es vanaglòria de “quina vaga que em muntaran quan vegin la que els hi tinc preparat”. Aquí, a casa, ja saben: ens remenen el pompis davant de la cara els mandataris que s’apugen el sou perquè sembla ser que allò de la res publica resulta fatigós.
Personalment, però, el que m’indigna de debò, el que em fa sentir que, a més d’ensenyar-me el cul, se m’han tirat un pet a la cara, és una altra cosa. Vejam: com pot ser que qui ha exercit un càrrec polític durant un temps, decidint sobre diners que no deixaven de ser meus, pugui un bon dia dir que a reveure, que ja n’ha fet prou pel país, i així apagui el mòbil i posi rumb a destinació desconeguda sense haver de donar mai més de la vida cap explicació? I qui diu polítics diu alts càrrecs d’empreses, privades, públiques i parapúbliques. Tot just acabo de veure un senyor molt seriós a la tele dient-me que no m’esveri però que no cobraré cap jubilació. Que els diners han volat. I mentre m’encamino al despatx de la gerent a demanar que si us plau no facin més retencions de la meva nòmina per a la CASS, que si he de dilapidar els meus diners, ja m’ho faig jo, recordo aquella lluïda inversió en una ruïnosa línia aèria. De la qual no sé qui assumeix la responsabilitat (devien marxar en un avió d’Spanair). Una inversió que, en el rànking de les millors idees per col•locar diners, està al nivell de la del mossèn que va dipositar els donatius dels feligresos en accions de Nueva Rumasa.

( )( )
Sembla ser que ens tornen a ensenyar un cul. Molt apropiat!
No ens hi capfiquem que el casino ho arreglarà tot.
El pitjor no és que ens ensenyin el cul sinó que tots i cadascun de nosaltres permetem que ho facin… Si això hagués passat a algun dels països veïns s’hagués muntat una d’esgarrifa’t… I aqui no passa res!!!! Hauriem de fer caure l’edifici de la CASS i el de Govern a pets!!!!! Prou de estar callats!!!! Que coi passa???? Ens dilapiden el futur, ens roben, i ens ensenyen el cul i no fem res!!!!! Jo m’apunto a una assentada fins que algú contesti 4 preguntes ben fetes… RECLAMO JUSTICIA!!!! I crec que en tinc tot el dret!!!
Vinga, m’apunto a la idea: primer una fabada col·lectiva i després un concert de pets. Ideem noves formes de protesta.