Fóra bo…
Fóra bo per a la democràcia tan real com imperfecta, que els seus representants aixequessin la veu, no només per disculpar-se pels seus errors, sinó també per defensar-ne els èxits. Aquí i allà es comencen a sentir indicis d’autocrítica, o de penediment, o més aviat diria d’impotència de qui ens governa o ens ha estat governant: “Jo no volia…”, o llavors ens surten amb la famosa frase “és l’economia, estúpid”. Ja se sap, la capacitat d’autocrítica no és d’aquest món… En realitat del que es tracta és de l’economia idiota i còmplice. Idiota, perquè malgrat les cimeres ambientals, on tots fan figura de bons alumnes, on tots demostren com de preocupats estan pel futur dels recursos naturals, i el seu repartiment, continuen entestats en la idea del creixement necessari. I còmplice, perquè en el fons aprofiten la crisi econòmica i el deute dels estats com a coartada per aplicar plans d’austeritat i mesures antisocials, que en realitat són mesures destinades a mantenir contentes les agències de notació dels deutes i els mercats financers. Convertir els estats en empreses? Un cop perduda la independència dels qui prenen decisions en relació amb els poders econòmics, un cop perduda la transparència en les preses de decisió, s’han erigit amb força una mena de contrapoders, que es guien per una lògica comptable per damunt d’una lògica social. El debilitament dels poders polítics democràtics no és cosa d’ahir, sinó que s’ha anat gestant durant molt de temps per part dels poders fàctics. La deslegitimació de la democràcia s’aprofita de la millor de les maneres de les pròpies esquerdes de la democràcia. És cert que el paper dels poders democràtics no resulta gaire afalagador davant dels altres poders, poders no democràtics que els fan xantatge amb el benestar dels ciutadans, i els posen entre la paret de la ruïna econòmica dels seus països i l’espasa de la derrota electoral. No sembla que la millor manera de defensar la democràcia de la seva impotència davant dels poders no democràtics, sigui debilitant els seus representants i la democràcia mateixa, sigui en la seva legitimitat, sigui en els seus recursos. Fóra bo per a la democràcia que els seus representants defensessin els seus èxits.
