Punt d’equilibri
Les dates de commemoracions internacionals ens serveixen a tots perquè almenys un dia l’any prenguem consciència sobre un determinat fet o col·lectiu. Algunes d’aquestes celebracions ens poden deixar indiferents, d’altres ens colpeixen. Algunes ens instrueixen i ens ajuden a fer l’autocrítica necessària per avançar.
El passat dia 3 de maig va passar sense pena ni glòria el Dia internacional de la llibertat de premsa. En dates com aquesta fem servir les grans frases, els tòpics a què ens hem acostumat, tant a l’hora de dir-los com en el moment de manifestar-nos, i fent-ho sembla com si ja ens sentíssim reconfortats. Els professionals de la comunicació acostumem a ser dels més crítics amb els altres –i no hem de deixar de ser-ho– però ens falta més autocrítica. I si ens la fem, sovint sabem com excusar-nos per disfressar-la, fins i tot, si cal, assenyalant l’altre. És obvi que parlo de generalitats, perquè considero que al país tenim molts bons periodistes i mitjans de solvència contrastada, i que al llarg dels anys la situació dels professionals de la comunicació ha millorat a passes de gegant; però no és gens menys cert que també en la nostra professió existeix l’altra cara de la moneda, que es dóna quan deixem de costat el servei públic al qual estem encomanats i acaben prevalent interessos de mercat.
Hi ha molts elements d’anàlisi i reflexió que l’espai de la columna no permet entrar-hi. No ens serviria de gaire enumerar un a un els mals de la nostra professió si no comencem per reconèixer-los amb naturalitat i sense necessitat de ficar el dit a l’ull d’altri. La indústria de la comunicació és molt complexa i no s’allunya gaire dels estàndards de qualsevol altra activitat econòmica. Al nostre col·lectiu, però, hem de ser conscients que treballem amb un dret públic, el dret a la informació, i que aquest és un pilar fonamental d’una societat democràtica i plural. Ningú és immaculat, ningú posseeix la veritat absoluta, i tots estem sotmesos a una economia de mercat. El gran mèrit per part nostra hauria de ser el de saber trobar el necessari punt d’equilibri entre l’interès públic i l’empresarial, i sobretot no perdre mai de vista l’honestedat i el rigor en la nostra feina.
