Ja hi som en el canvi d’etapa
Canvi de xip, per a aquells que encara no ho havien fet; canvi de model econòmic, per als que després de tant temps encara no s’havien adonat que a Andorra també; en definitiva, canvi d’etapa… per a tots. Ningú se n’escapa. O més ben dit, ningú se n’escaparà, si el Govern compleix, és clar, que ens ha dit que ho farà, i serà al llarg d’aquesta legislatura. Falten moltes concrecions per saber, però el missatge ja està llançat, amb tocs de populisme en el discurs, això sí, però ningú li podrà negar a aquest Govern claredat.
L’afectació de la crisi ha tingut diverses fases. Primer l’han patit els més febles: gent sense feina, emigració. Després li ha tocat al teixit productiu: més acomiadaments, sous més baixos i empreses abaixant la persiana, retrocés en la creació de riquesa. I ara li toca al sector públic: alguns treballadors de l’administració patiran rebaixa de sous, com molts del sector privat ja l’han patit; d’altres continuaran congelats, com molts del sector privat també ho estan, i a d’altres els apujaran un 2%, com a molts del sector privat no els passa. Empobriment.
I als qui tenen rendes altes els queda poc temps, diuen, de mantenir-se al marge, que ve un nou impost en menys de quatre anys, l’IRPF, concebut expressament per a ells. I enmig del mar de declaracions a favor i en contra, ens falta saber si determinats grups de pressió que es van afegir a DA per fer fora qui manava beneeixen el nou full de ruta de Martí, si els sembla bé centrar tant el partit. I els bancs, què hi diuen els bancs de l’apel·lació al patriotisme per obrir l’aixeta del crèdit i continuar finançant el deute de l’Estat?
I qui ho havia de dir! L’exliberal, aquell que durant anys va ajudar a fer realitat polítiques que han contribuït a portar-nos fins on som ara, és a qui li toca fer front a la precària situació i apostar anys després –convenientment reciclat per dos mandats comunals– per unes mesures de les quals havia estat un ferm i actiu detractor. Per cert, algunes d’aquestes mesures s’esperaven fa dos anys, quan hi havia uns altres que ens prometien el canvi.
Toca fer-les, perquè estem en un canvi d’etapa, construint les bases d’un nou model de societat, una forma diferent i necessària d’entendre la vida.
