Saturat
Saturat de campanya, de discursos buits de contingut a la recerca del titular fàcil, de massa tòpics electorals, de massa presència mediàtica en una campanya massa llarga, només entesa la seva durada des de la necessitat d’intentar arribar a una majoria amb el porta a porta, pràctica que ha esdevingut en aquesta campanya el veritable motor mobilitzador dels electors en uns comicis que arriben amb un esgotament per part de tots d’anys convulsos econòmicament i políticament parlant.
I en aquest context, l’autocrítica, necessària per avançar, de tenir la sensació que ni polítics ni periodistes sabem ja el que estem fent. Uns candidats que ens convoquen només per la foto i pels 15 segons de declaració que ha de sortir en la peça informativa de 45 segons a la televisió, sense poder extreure’n cap contingut més, per molt que repreguntis, no sigui cas que el titular no sigui l’estudiat.
Uns mitjans, cadascú des del seu rol i el seu format, que de forma excessivament acrítica reproduïm les frases que ens diuen els polítics sense poder anar més enllà. Generalitzo, és cert, perquè sempre hi ha l’excepció que confirma la regla, i només en els reportatges, cròniques i contracròniques d’actes i debats hem pogut veure el talent del nostre sector. I també generalitzo quan parlo dels candidats, perquè alguns, pocs, ens han ofert alguna cosa més que la declaració estudiada.
Caiem en el parany que ens posen els polítics: pràcticament les mateixes notícies a tot arreu, aquells espais informatius a la televisió inacabables, pàgines i pàgines escrites… els mateixos debats reiteratius a ràdios i televisió, lectures de les mateixes entrevistes amb els mateixos continguts a tots els mitjans escrits… només canvia qui protagonitza la portada en funció de la línia editorial. Potser haurà de començar a ser hora que ens plantegem la necessitat de fer debats únics, des d’una multiplataforma, unint (mancomunant dirien els polítics d’aquesta campanya) esforços tots els mitjans… la ciutadania ens ho agrairà, i els candidats també.
Malgrat tot, diumenge aniré a votar. Ho faré seguint el ritual. Perquè hi crec, perquè en la pitjor crisi de valors que estem vivint, si ens treuen el dret a decidir, què ens quedarà?
