Albert Roig

El Gabi explicava en la contra de la setmana passada que s’havia convertit en un ciutadà escèptic i en donava la culpa al fet d’estar informat. És la mateixa sensació que tinc quan sento els nostres polítics, governants i oposició, parlar de pacte d’Estat. Fan servir aquesta expressió durant campanya electoral, en el debat d’investidura i durant la legislatura.
Permeteu-me que afirmi el meu escepticisme –que tinc de fa temps– amb relació a la possibilitat que s’arribi a un acord entre les forces representades al Consell i el Govern sobre la reforma de la seguretat social. Escepticisme no vol dir que no ho vulgui, sinó que els actors són des de fa tant temps els mateixos que ja els coneixem els tics –tant com se’ls coneixen entre ells–, fins i tot ens podem avançar a les paraules que pronunciaran quan tinguin el micro al davant, o el posat que faran en el moment de la fotografia. Tots diuen que el volen i escenifiquen tant com faci falta. Ningú vol que se l’assenyali com l’irresponsable que no va voler seure a parlar.
Però quan escoltem els interlocutors d’una i altra banda, veus que estan més lluny que no pas a prop. Que les paraules són les mateixes de sempre i que el que preval és el politiqueig i tacticisme. Un per necessitat, per subsistència, perquè té el rol d’oposició molt interioritzat i… perquè sempre ho ha fet, què carai. L’altre perquè què li han de venir a dir a ell quan té la majoria aclaparadora, i més quan el veritable cavall de batalla no el té a arribar a acords amb l’oposició sinó a fer el consens a casa seva.
Són les actituds de sempre, i només quan han canviat els actors s’han pogut arribar a mínimes quotes de consens. Malauradament després, amb la praxi, s’han evidenciat greus mancances. Exemples: la comissió ad hoc de la llei de la CASS en la legislatura d’Albert Pintat que una majoria vam agrair en aquell moment, després s’ha vist superada; o la reforma del Codi Penal de l’any 2005, que tants esforços va suposar per als tres grups parlamentaris d’aleshores però que no tipificaven com a delicte la violència domèstica fins que no s’havien produït almenys tres agressions en un període de tres anys.
Consens sí, pacte d’Estat és clar, però amb responsabilitat.