Home > Uncategorized > El castell

El castell

Reescolto les paraules de l’Albert Villaró en el moment que fa pública la hipòtesi de treball sobre les restes de la major fortificació medieval mai excavada al vessant sud dels Pirineus i que es troba al jaciment arqueològic de la Margineda: el castell de Sonplosa podria ser el castell de Sant Vicenç, cedit a Arnau de Castellbò el 1190 per part del comte Ermengol VIII i del qual amb el segon pareatge, el 1288, es va ordenar la demolició.
Ens han posat la mel als llavis i molts, segur, hauran segregat endorfines. Estem davant d’un conjunt únic i excepcional, no només per les seves característiques que a poc a poc van descobrint els arqueòlegs i historiadors que treballen sobre la zona, i que –dit sigui de passada– ens van arribant amb comptagotes, sinó pel significat històric.
Mentre restem en espera que aviat haguem de deixar d’utilitzar el condicional per poder afirmar categòricament a qui pertany la propietat de les runes de la fortificació medieval, mentre esperem que els experts vagin treballant sobre el ter­reny, vagin rellegint documents i vagin contrastant la informació que en van extraient, tot indica que a final d’aquesta primavera –amb tota la prevenció que cal a l’hora de posar una data a aquests tipus d’esdeveniments– el jaciment estarà obert al públic perquè en format de grups reduïts es puguin visitar les restes arqueològiques.
Un fet esperat ja des del principi de les excavacions, però que ara agafa una altra dimensió, d’un caire més patriota si m’ho permeteu: “El símbol de la consenyoria d’Andorra, el lloc on es va forjar el sistema”, utilitzant les paraules del propi Villaró, té rostre, ubicació concreta. I mentre som admirant les runes ens podrem imaginar com els Castellbò, potser fins i tot el propi vescomte Arnau, administraven els seus dominis –o part d’ells– des d’allí o com les tropes regulars de la guarnició militar romanien atentes entre les gruixudes parets de la fortificació. No en va són rememorades les seves desavinences amb el comte Ermengol VIII d’Urgell.
En tos cas, el jaciment, les runes, la fortificació… les pedres, vaja, ens parlaran de ben segur. I els que les saben interpretar ens aportaran un coneixement més aprofundit de la nostra història.

Categories: Uncategorized Tags:
  1. No hi ha cap comentari, encara.
  1. No hi han trackbacks.