Fum
Tinc la sensació que la llei antitabac va caure com una llosa damunt una majoria de consellers generals i també per al mateix Govern. Per ser més precisos, el text de la iniciativa legislativa, presentada en el format popular, ha resultat incòmode des del principi, malgrat que els dos grups parlamentaris l’assumissin com a base per al projecte de llei després que la interrupció de la legislatura passada la fes decaure en el seu tràmit parlamentari. Segurament podríem comptar amb els dits d’una mà els consellers –sense distinció de colors– disposats des del primer moment a regular a consciència l’ús del tabac als espais públics tancats, en defensa de la salut pública, el de respirar aire net. Massa maldecaps, massa interessos en joc. En definitiva, allò que se’n diu un marrón, un trasbals polític.
A aquest trasbals, cal afegir-hi l’empresarial per la necessària adaptació que hauran de fer els restauradors dels seus locals públics si volen mantenir un espai per a fumadors que els garanteixi aquesta part de la clientela, tal com diu el projecte de llei que s’acabarà aprovant el 17 de maig vinent. L’empresari podrà habilitar aquests espais al seu local per als qui vulguin fer la cigarreta entre plat i plat, entre copa i copa, o a les postres i el cafè… una mena de back room per a fumadors, vaja. Em sembla una solució a mig camí, el d’ensenyar només la poteta, el de no atrevir-se a la prohibició total. La mesura pactada entre els consellers de la majoria dóna més maldecaps que no pas solucions. Encara no conec ningú que hagi deixat d’anar a un local d’oci nocturn perquè no s’hi pugui fumar. I després de donar-hi tombs tampoc acabo de veure, com alguns opinen, que Andorra perdi potencial turístic perquè no es pugui fumar en locals públics tancats; un argument que cau pel seu propi pes: la majoria de visitants que vénen ja hi estan acostumats i el que els resulta estrany és que els ho deixin fer.
Hi ha una necessitat clara de legislar en aquest tema sense complexos, malgrat la complexitat que pot representar fer-ho a Andorra. El fumador pot decidir si fuma o no, en canvi el fumador passiu ho és perquè un altre decideix per ell que ho sigui. A més de la salvaguarda de la salut pública, es tracta d’una defensa de les llibertats.
Hola Albert,
Andorra com a pais modern i serios en molts aspecte com: la seguretat, tranquilitat… esta obligat a pujar el carro per modificar aquet aspecte(el fumar en lloc poblics) per sobre de tot esta la salut i la vida, i si afegim el respecte per els demes son concepte que no admeten debat politic ni public, es tracte de un benefici per a tots. jo no soc fumador, pero em molesta molt el fum, me agrada compartir amb els meus amigs un sopar traquil i net, i vui arribar a casa i no tenir de despollarme a la porta de la meva casa per no contagiar tot el pis. aixo es com escoltar la musica: si ets una persona que respecte els demes, posa la musica nomes per a tu, es a dir amb cascos i puja el volum. tendras la mateixa sensacio pero sense molestar a ningu.