Albert Roig

Una setmana després que Josep Guardiola anunciés el seu adéu com a entrenador del Barça no hi ha hagut dia que no sortissin articles a la premsa escrita –paper i digital–, veus a les ones radiofòniques, reportatges i documentals en els mitjans audiovisuals analitzant la tasca del mànager en aquests quatre anys liderant un equip de futbol campió. Però no només pels triomfs que amb el seu mestratge ha aconseguit aquest club, sinó pel que ha aportat al conjunt de la societat amb la seva manera de fer, el seu criteri i el seu comportament dins i fora del camp, valorats fins a l’excels en tots els racons dels cinc continents. La transcendència de les seves actuacions i l’immens ressò que ha tingut, és cert, li vénen donats, com ell mateix no es cansa de repetir, per la grandesa –esportiva i econòmica– del club que encara entrena.
Guardiola és líder en el missatge, en la forma, en el mètode i en la gestió, com no ens hem cansat de repetir al llarg de dies i dies. I hi afegeixo en l’honestedat. Què té aquest home que és capaç d’atrapar milions de persones quan parla? Què transmeten les seves paraules quan és capaç de fer feliç tanta i tanta gent en èpoques tan magres com les que estem passant? No són només els títols. Els títols són la conseqüència, no pas la causa.
El dia del seu comiat, el Twitter treia fum i l’etiqueta #graciespep va acabar sent TT mundial. Però de totes les piulades em vaig quedar amb una: @nfornellsm li preguntava: “Això que has fet amb el Barça podries fer-ho a la Generalitat?” I aquest és el sentiment general arrelat en la societat. De la piulada només hem de canviar Generalitat per l’òrgan de govern de la institució que vulguem i constatarem com de mancats estem en lideratges com els de Guardiola, lideratges sòlids, que sàpiguen gestionar el talent, que confiïn en la seva gent, en les seves possibilitats i treguin el millor de nosaltres mateixos.
És possible que tot el que ha fet Guardiola acabi adquirint la categoria de llegenda, i ell mateix l’ha engrandida marxant com ho ha fet. Però estic convençut que hi ha més Guardioles en algun racó d’aquest món. Potser pocs, però n’hi ha més. Només els hem de saber trobar i deixar treballar.