EL NEGOCI DEL SEGLE
Fa uns mesos, i a través d’una tribuna al Diari titulada “Psicosi porcina”, ja vaig exposar el que pensava i el que penso encara sobre aquesta estafa piramidal d’escala mundial que ha suposat la grip A. Ara, finalment, el Govern admet oficialment el que tots ens temíem des de fa mesos: haurem de fer servir les vacunes sobrants d’aquesta super-mega-pandèmia-global-assassina per construir-nos un xalet (el líquid de les xeringues podria servir per a la piscina). I l’executiu andorrà no és pas l’únic. Els mandataris de França també s’hauran de menjar un nombre impresentable de vacunes, i els del Regne Unit, i els d’Alemanya, i els d’Estats Units… I els de la majoria d’estats desenvolupats. Espanya només ha aconseguit recuperar una petita part del que va gastar.
Per una vegada, no penso culpar en absolut cap dels polítics del món. Cap. Més enllà del que digui Teresa Forcades (qui considera que les vacunes són directament una porqueria per al cos), hi ha un organisme, que es diu Organització Mundial de la Salut (OMS), que són els qui ens van posar en alerta pel gravíssim perill que corríem. I per si no ho recorden, es tracta d’una entitat que depèn directament de les Nacions Unides. Les nacions Unides! Si tinguéssim una invasió extraterrestre, ells serien els representants del planeta Terra… Se suposa.
L’OMS estava dient que hi havia perill. Les xifres que arribaven de Mèxic (un país que, per cert, s’hauria de preocupar d’altres problemes) ho corroboraven. Els responsables de cada país van actuar en conseqüència. És el que hauria fet qualsevol. I si després resulta que el problema és greu de veritat? Els ciutadans haurien demanat responsabilitats als polítics… I ells van fer allò que anomenem curar-se en salut.
Ara bé, el que no puc acceptar és que es culpi periodistes i mitjans de comunicació d’haver fet alarmisme amb la notícia de la grip A, cosa que han fet molts països, Andorra inclosa. Doncs no, senyors, no. Puc acceptar que, a vegades, els periodistes ens passem amb la volada mediàtica que donem a certs temes. Però en aquest cas, està molt clar que ens hem limitat a reproduir el que l’OMS i els governs del món (el primer món) ens estaven dient. Vam ser nosaltres els qui van comprar reserves incomptables de Tamiflu? Vam ser nosaltres els qui van demanar crèdits extraordinaris obscens per afrontar les despeses de la malaltia? Vam ser nosaltres els qui van afirmar que el nivell de pandèmia era 6? Vam ser nosaltres els qui van pronosticar 1 cas per cada 10.000 habitants?
Si us plau, una mica de sentit crític. Les grans empreses farmacèutiques, a través d’un organisme que hauria de ser per a tothom, ens van fer un gol per tot l’escaire. Admetem-ho, que no passa res.
Totalment d’acord. Però, ara qui demana responsabilitats a l’OMS? És a dir, si es que el procediment ha fallat en algun punt, diríem que ha estat en l’alarma creada per aquest organisme? (En altres paraules, que s’haguessin deixat “alarmar” per les farmacèutiques).
Què fem quan arribi la propera alarma de pandèmia? Per desgràcia, com a usuaris, són questions que no depenen de nosaltres. I d’altra banda, tot i que personalment, a nivell de carrer, no he viscut no vist cap tipus d’alarma social real, fora dels acudits de la gent, és molt cert que si al final hi hagués hagut motiu per alarmar-se tothom s’hauria tirat al coll dels governs que no se n’haguessin preocupat. En conclusió, que quan es fa perquè és fa, i quan no es fa perquè no es fa -com la seguretat als avions! Ens agrada queixar-nos i buscar responsables. Li ha tocat a la premsa.
Quant a la primera pregunta, entenc que totes les nacions formen l’ONU-OMS. Per tant, la resposta jo diria que és el govern de totes les nacions, arribant a l’extrem de reclamar indemnitzacions si ho creuen convenient (evidentment les tindrien perdudes).
La segona pregunta que planteges és més complicada, però en part es veu d’alguna manera resposta per la primera. Si els estats es posen una mica més ferms, podem arribar a aspirar que un cas així no es torni a produir, o com a mínim no en la mateixa proporció