TEMPORAL
Els turistes que de tant en tant es deixen caure per Catalunya al·lucinen quan veuen TV3. I és que no es poden creure que la informació del temps duri tant. Aquell home (generalment primet) que està constantment assenyalant mapes i mostrant fotografies parla molta estona. “Per què?”, pensen els visitants. “Al nostre país dura dos minuts i gràcies…” Tanta cosa hi ha per explicar? I quan arriba el vespre, més. I si no n’has tingut prou, 3/24. Un canal on la informació meteorològica no és, ni de bon tros, breu.
A Catalunya hi ha una mena de fascinació, més aviat d’obsessió, pel temps que fa. Sembla estúpid, ja que és una cosa en la que difícilment podrem influir. Però volem, millor dit, necessitem saber quin temps farà. Condiciona el que farem el cap de setmana, condiciona on estendrem la roba, i el que és més important, influeix sobre el nostre estat d’ànim. Forma part del caràcter mediterrani. Per això TV3 passa un quart d’hora explicant el temps. Una altra cosa és que després l’encertin, però s’hi esmeren. I tenen una taxa d’encerts de la qual no ens podem queixar.
El temporal de neu que va fastiguejar Catalunya dilluns poc més de dotze hores estava anunciat i més que anunciat. És més que raonable que algunes carreteres es col·lapsin, la situació és excepcional i no s’hi pot fer res. Però… Per què cada vegada que hi ha algun desastre meteorològic (pluja, neu, vent…) s’ha d’aturar tot, absolutament tot? Electricitat, trens, autobusos, gent dormint a la carretera… És normal? Les torres elèctriques cauen, les catenàries s’ensorren… Després encara em trobo amb companys que em demanen per què critico constantment les infraestructures del país. Hi ha algun motiu pel qual cada dècada que passa són pitjors?
M’ha semblat dilucidar la resposta a aquesta pregunta en un antiquíssim acudit de l’admirat Eugenio, sobre el senyor encarregat de pintar la lína de l’autopista. Un dia el seu cap el crida al despatx i li diu: “Escolti, amb vostè tinc un problema. Resulta que el primer dia que va venir va pintar cent quilòmetres de cop… Però el segon dia, en canvi, només va pintar-ne un, i avui que és el tercer dia només ha fet cent metres… Què passa aquí?” I l’home li respon: “És que cada dia tinc el pot de pintura més lluny”.
Bon acudit!
Ara bé, no sé fins a quin punt és pot preveure que un arbre trenqui la catenària quan si cauen a sobre X kilos de neu. El mateix amb les torres elèctriques :S Avui la meva cap, que per cert, va ser de les que va haver de fer miracles per arribar a casa seva dilluns, deia que al cap i a la fi, no estava disposada a pagar per preparar Barcelona per l’eventualitat d’una nevada cada 30 anys. Aquestes coses pasen, si hagués un terretrèmol també es tallarien comunicacions! L’únic que es pot fer es provar de resoldre-les tan aviat com puguin. De fet, com a mínim a l’àrea metropolitana tot es va normalitzar en menys de 24 hores.
Dit això, més al nord continuen sense llum i vull creure que estan fent tot el possible per restablir el servei, però des del meu desconeixement, no sé quant pot costar una operació així!
També he sentit conductors indignats perquè no s’havia tirat sal als carrers. Curiosament, després que sortís la notícia que a Madrid la ciutadania estava indignada perquè la sal que s’hi havia fet servir fa un temps havia erosionat l’asfalt :S
Com mínim vam gaudir de l’espectacle de la neu. La meitat de treballadors de Barcelona estaven a les finestres en comptes de a l’ordinador.
Això sí, l’obsessió amb el temps no l’entendré mai
Andorra està plena de torres elèctriques que acumulen muntanyes i muntanyes de neu durant molts dies de l’any i no s’ensorren. El fenomen, en efecte, era aïllat i excepcional, però no és la primera vegada (ni l’última) que tot peta. El fabricant d’una bicicleta pot fabricar-la sense preveure que l’agafarà un animal com jo que es dedicarà a tirar-se per la muntanya amb ella, o bé pot fer-la amb materials de chichiribaila i així segur que es trencarà, l’agafi qui l’agafi.
No cal que la Generalitat compri quatre-centes màquines llevaneu que farà servir un dia cada trenta anys, n’hi ha prou amb que les catenàries no les pugui rebentar un nen de deu anys llançant-hi pedres.
No, si tot això està clar. Evidenment el millor seria construir-ho tot a prova de incidències. Però la pela és la pela
Ni a Andorra ni a Barcelona es dediquen a construir edificis “massa” a prova de terretremols, com pot passar a Japò, per exemple, i quan alguna placa tectònica tingui un dia graciós a veure com acabarem.
De moment a l’estació de Castelldefels estan “començant” a fer proves amb les pantalles de “proper tren” que van posar fa mesos. Fins que els hi caigui a sobre alguna catenària.
Boníssim (pronunciïs allargant el so de la “i”) blog, amè i interessant! Felicitats i endavant!
I boníssima la reflexió d’aquest post. Penso exactament el mateix pel que fa als homes del temps catalans. Què llarg se’m fa el “parte” meteorològic de “la teva”! Fixeu-vos a més que la major part del temps parlen del temps que ha fet (quan la majoria estem esperant senzillament el pronòstic del temps que farà!); més encara, t’avassallen amb tot de dades que la majoria no entenem (noms estranys de núvols, dades sobre les condicions meteorològiques als pics de muntanya on no hi ha ningú -i, per tant, que no interessen a ningú-, acumulació de mapes i dades que poc tenen a veure amb les inquietuds de l’espectador “mitjà”, etc.)
Podriem catalogar aquesta manera de donar el temps com un “misdirection” dels meteoròlegs??
joan