El clau per la cabota

En la sessió del passat dia tres de juny, una sagaç companya fotògrafa va “caçar” un dibuix damunt la taula del Govern al Consell General. Parlo d’aquesta imatge, que va publicar l’Agència de Notícies Andorrana:

Per posar-la en context, diré que tot just s’acabava de refusar un crèdit extraordinari per reforçar les línies de Bus Exprés. La premsa, la “canallesca”, pèrfida i malèvola, com sempre, va tenir la gosadia i la poca vergonya de publicar la imatge. Recordem, enxampada en un espai públic. Poc després, en un dinar que el Govern va tenir l’amabilitat d’oferir, es va comentar la jugada entre bromes. Però l’autor del dibuix no va sortir.

La capacitat de resposta del Consell, en aquest tema, ha estat molt ràpida. Perquè no torni a passar, es col·loquen uns cordons, com els que es veuen a la imatge de baix, perquè cap altre periodista no torni a passar-se de llest. Ordres del senyor Síndic, ens diu algú. A partir d’aquella línia cap membre de la premsa gràfica pot passar, amb la notable excepció dels càmeres de la televisió pública. Un fet que recorda moltíssim al que ja explicava el company Joan Antoni Guerrero al seu bloc (http://diariandorra.ad/blocs/jaguerrero/2010/04/19/noves-instruccions-per-a-la-premsa/ ). També es limita el temps en que es poden fer fotografies des de l’altra banda de la sala.

Durant el descans del debat, el company periodista Albert Roig i jo mateix passegem per la sala dels passos perduts i xerrem amb algun conseller, cosa que sempre es fa. Un nunci ens fa fora. Comenta “amb tots els respectes” que anem a la sala de premsa durant el descans. Obeïm.

Més tard, l’Albert se m’apropa i em comenta que aviat tindrem un Guàrdia Civil vigilant-nos. No li falta raó. Si això passa, proposo que anomenem el parlament “Consejo General”. Oi que fot?