Reformes
Fa cosa de vint anys, durant el temps en què vaig treballar al Diari, un equip d’una televisió japonesa, que havia vingut per fer un reportatge sobre el nostre país, va passar per la redacció a fi de recaptar informació bàsica. El periodista nipó, després de fer-se càrrec de les línies mestres de la realitat del país, insistia en una pregunta: qui va “fundar” la plaça econòmica andorrana? Per a ell, era impensable que un model d’èxit com l’andorrà hagués nascut i crescut per generació espontània i forçosament s’havia hagut de dissenyar, hi havia hagut d’haver un grup de clarividents promotors que, un dia, s’haguessin conjurat per fer sortir del no-res l’empori comercial, bancari i turístic que es va desenvolupar durant les dècades centrals del segle passat.
La realitat, els lectors ja la coneixen: el boom andorrà no va tenir uns “pares” creadors, va néixer i créixer efectivament sense un guió estructural, i, un cop en marxa, no va tenir, ni ha tingut mai fins avui mateix, uns “caps pensants” que generessin unes estratègies capaces de modelar-lo estructuralment.
Cap model, però, no és etern, ni que sigui un model d’èxit, i el fet que el nostre naixés i creixés sense un full de ruta no el fa immune a la necessitat de reformes quan l’invent s’esgota. Des del 1975, fa trenta-sis anys, en què el primer informe Bricall ja denunciava alguns símptomes d’esgotament del model econòmic andorrà, hem estat esfullant la margarida sense canviar l’estructura fonamental d’un gegant que cada cop més s’ha anat assentant sobre uns peus de fang.
Ara, Antoni Martí ha anunciat reformes immediates. Més enllà de les exigències de la crisi planetària, reformes estructurals, d’intervenció sobre el model. Després del “ja era hora” de rigor i de felicitar-lo per la valentia, caldrà veure quines són aquestes reformes, si ho són de veritat i si el seu abast és suficient per conjurar la decadència d’un model que el mateix cap de Govern considera “esgotat”. I, sobretot, caldrà veure si, més enllà d’anunciar unes mesures, li serà possible aplicar-les, o s’imposarà una vegada més l’obtusitat i la curtesa de mires d’una classe política que, ara per ara, no ha estat capaç ni de reformar-se a ella mateixa.
