Llei antitabac i altres perversitats
Els fumadors d’aquest país tenen –tenim– els dies d’impunitat comptats. Sigui quin sigui el resultat del tràmit parlamentari de la llei antitabac, i llevat del cas que facin un nyap de llei –que també pot ser–, aviat ja no serà possible fumar a tots els locals públics, on la prohibició absoluta o les restriccions es faran presents de manera més o menys lleonina. Serà una victòria de la Lliga contra el Fum, que els addictes als efluvis nicotínics haurem d’acceptar resignadament. Resignats i tot, fumadors i no fumadors continuarem empassant-nos altres efluvis molt més tòxics que els sacerdots de la religió de la salut no condemnen a l’infern: els perfums de la veïna a l’ascensor, la bafarada del combustible de la fondue de la taula del costat al restaurant, les fumagueres dels clípols o els xiscles dels nens salvatgement educats. Són signes del temps, un tribut obligat de la cultura humanística –amb els seus pros i els seus contres– a la cultura de la geometria plana, de l’anivellament per la banda baixa, de l’aculturació. El que avui és políticament correcte és la criminalització del tabac, que en el cas dels exfumadors que encapçalen les campanyes és, com a mínim, una perversitat, una intolerància, una enveja del plaer aliè.
Addictes al caixer automàtic. Aquests dies una caixa catalana fa una campanya d’anuncis televisius dedicats exclusivament als nens. Els ofereix una targeta bancària infantil que els permetrà ingressar dinerons i familiaritzar-se amb els caixers automàtics, com si fos un joc innocent. Però, d’innocència, res. El foment de petits addictes al caixer automàtic, estrafent el concepte d’allò que abans se’n deia l’estalvi, és l’última perversitat del món financer.
Les borses europees s’enfonsen per l’anunci del referèndum grec. Aquest era el titular dels diaris digitals europeus dimarts al vespre. De sobte, els mercats se’n van en orris, els governs s’alarmen, le Petit Nicolas i la Merkel es posen en peu de guerra i tot Europa entra en estat de xoc. Per què? Doncs, senzillament, perquè un govern ha decidit donar la paraula al poble. Una altra perversitat. Papandreu la pagarà amb la seva defunció política.
I, si us plau, no em diguin que sóc jo qui fa demagògia.
Encara que també espero una llei que respecti tant els drets d’uns com els dels altres, ja sigui habilitant espais adequats per ambdós col•lectius com d’altres solucions, veure que ara es posa al mateix nivell una possible addició a estalviar amb l’addició de fumar és sens dubte força, però força curiós veure una analogia d’aquest estil, i penso que és digne d’estudi; encara que no sé de quina branca mèdica.
Coi, se m’havia passat aquest article!
Estic absolutament d’acord amb tu, i ho dic com ex-fumador de paquet al dia. És una vergonya i és quelcom perillòs que es criminalitzi al fumador de la manera que es fa, al mateix temps que es retalla la llibertat de l’empresari de muntar el seu negoci al seu gust, amb la llibertat de deixar fumar o no a la seva propietat i deixant al consumidor la llibertat de consumir-hi o no. Fixa’t que només en una frase surt tres vegades la paraula “llibertat”, però justament això és que li no li agrada a aquests de les noves religions.
Si el tabac fos tan dolent (com ara la heroïna, vamos!) haurien de prohibir la seva venda… I a que no hi ha Estat que es mulli en aquest sentit?
De totes maneres espero que la “llei” caigui pel seu propi pes i no prosperi. I així jo, com no fumador, aniré a menjar a espais sense fum en un país una mica més lliure.
Jo mai he fumat, i penso que tots som prou grans per saber que fem . El que si demano son locals de no fumadors, i que la persona fumadora que a la llarga pugui tenir problemes de salut degut a la seva adicció es pagui de la seva butxaca els tractaments que puguir necessitar. Perquè això si és una perversitat , jo poso la meva salut en perill i quan en trobo malament que paguin els demés. Si el meu fill és addicte al caixer automàtic és perquè jo he fet alguna cosa cosa malament i jo n’hauré de pagar les conseqüencies.
L’article “la llei antitabac i altres perversitats”,d’acord amb vosaltres,l’empresari ha de tenir la “llibertat” son els seus diners i la seva propietat.Altra cosa es l’espai public,hospitals,comuns govern……
Genial l’article “La Cass el Saas i altres intocables” en aquest moment es urgent el tema dels intocables,això es importantissssim el nostre país no soportara gaire mes temps,no caldra prohibir fumar,no tindrem ni per tabac.