Alarma social segons per a què
Baixen atropellades les aigües a Catalunya (i a part de l’estranger) amb l’afer de la trepitjada de Pepe. Com si els vingués de nou l’actitud salvatge d’aquest jugador que no és la primera vegada que es transmuta en Terminator, els culers han posat el crit al cel. I no sols els culers: la indignació s’ha pogut sentir aquests dies en boca de tothom al carrer. I també als mitjans: com en els millors moments de la grande bouffe del Tribunal Constitucional espanyol quan es va menjar l’Estatut amb patates, els tertulians radiofònics i televisius que solen parlar de Merkozy i de política i mai de futbol han tractat el tema sortits de polleguera. Fins i tot Miquel Roca Ju-nyent, en un article a La Vanguardia de dimarts titulat Prou!, va oficiar de Pare de la Constitució espanyola proclamant els valors de l’esport i anatematitzant la violència als camps. Només faltava qui posés nom a la cosa, i ho va fer l’editor del diari Sport, Josep Maria Casanovas, que dimarts mateix començava així el seu comentari: “L’alarma social que ha aixecat la trepitjada de Pepe ha de ser la causa que li obrin un expedient”. Alarma social. Crim i càstig. Vade retro. El carnisser blanc ha de ser depurat i s’ha de cremar als inferns. D’acord, també ho crec jo. Però…
Escric aquestes ratlles el dia 24, quan són ja sis les dones que aquest any han mort a Catalunya per violència masclista. Una cada quatre dies. I aquest esgarrifós extermini no ha generat cap mena d’alarma social ni ha estat abominat, ni a penes comentat, pels oracles mediàtics. Què ho fa que la violència al futbol aixequi infinitament més butllofes que el flagell uxoricida? Ja sé que l’espectacle futbolístic és un model social, i si es practica amb brutalitat pot crear Pepes domèstics que per qualsevol futilesa s’acarnissin amb la dona. Però, insisteixo: per què aquesta hipersensibilitat envers el crim en un àmbit que, com diu en Pep Guardiola, no és res més que un joc, i aquesta insensibilitat envers el crim real i consumat? Potser que tots plegats ens ho fem mirar.
Nota. Per a la crònica del clàssic d’ahir (si el Barça es va classificar, si Pepe va jugar o no, si Mourinho va escopir al cel…), consulti el lector la secció d’esports.

Normalment he de dir que no estic massa d’acord amb Vostè, però com se sol dir, Al Cèsar el que és del Cèsar i avui penso que Vostè té tota la raó. Molt bon article Sr. Valls, felicitats.
Felicitats per la columna. M’agradat molt. La comparteixo al facebook.
És la ” futbolització ” de la vida ¡ Quina pena !