Amb el casino, joc net
He deixat passar quinze dies abans de referir-me a l’article El joc: un camí de rigor i transparència, signat pel cap de Govern i publicat al Diari el dia 28 del mes passat. Un lapse raonable perquè la qüestió que s’hi exposava tingués algun ressò entre la classe política. Però, com és habitual, la resposta ha estat el silenci. La nostra classe política, no sap, no contesta. Res de nou sota el sol.
La sensació que vaig tenir en llegir l’article d’Antoni Martí és que existeix una oferta internacional per invertir en un casino a Andorra i que el Govern està treballant per dur endavant el projecte. Fantàstica notícia. Ja era hora. Però, de fet, res d’això no diu la lletra de l’article. La paraula “casino” no hi surt ni una sola vegada. Es diu, sí, que s’ha presentat una “oportunitat”, sense que s’expliqui en què consisteix. Només un lector iniciat pot entendre que aquesta oportunitat, “aparentment similar” a la que es va presentar durant el mandat de Marc Forné, és la instal·lació d’un casino. Justament el casino pel qual Forné es migrava i que, amb Martí al capdavant, el seu partit va vetar. I, finalment, després d’assegurar que en temps de Forné Andorra no estava “madura” i que ara sí que ho està, i de repetir per activa i per passiva que es volen fer les coses bé i que per això s’ha creat l’Oficina del Joc, Martí es declara convençut que “el projecte arribarà a bon port”. Però, ai las!, el cap de Govern oblida explicar en què consisteix aquest important “projecte” que ha merescut tot un article seu a la premsa.
En resum: Toni Martí ens diu que ha començat la cursa pel casino, però no ens ho diu. I, malgrat no dir-ho, ho deixa ben clar. Fins i tot n’avança l’eslògan: “A Andorra no juguem amb el joc”. Bonic eslògan, que fa parella amb un altre: “Regular per protegir”. La llàstima és que, per començar, se’ns endinyi un joc de paraules, una peça magistral de la restricció mental, que pot fer creure a algun lector no avisat que, respecte al joc, el paper que s’imposa el Govern és el d’una ONG.
Modestament, proposaria una altra divisa: “Amb el casino, joc net”. És a dir, llum i taquígrafs. Parlar clar i an-dorrà, si la combinació d’aquests dos epítets és químicament possible.
