Àlvar Valls

Resulta, per si algú no n’està al corrent, que una professora de l’escola espanyola d’Escaldes-Engordany és a punt de perdre la seva plaça perquè un inspector del ministeri d’Educació del país veí ha informat negativament de la seva tasca professional. El motiu? El nivell assolit pels seus alumnes és massa alt: els onze nens de quatre anys que té al seu càrrec ja saben llegir, sumar i restar, cosa inadmissible en una escola pública. Així ho ha vist aquest funcionari vingut de Madrid, de qui les notícies no diuen si ha trepitjat mai una aula com a docent, però que es pot imaginar que fa les inspeccions guarnit amb orelleres i picarols, com Rucio, el burro de Sancho Panza.
Ironies de banda, ja és trist que, tractant-se l’escola espanyola d’un servei públic en el qual s’instrueixen andorrans i futurs andorrans, les nostres autoritats educatives no puguin exercir la facultat d’inspeccionar la tasca del conspicu inspector. Tenir el cul llogat en matèria educativa reporta gangues com aquesta. No podem fer res més, doncs, que esperar esdeveniments, dins un context en què s’apunten obscures circumstàncies al marge del motiu argumentat per a l’avaluació negativa. Es farà fora la mestra que ensenyava massa? Se li exigirà que rebaixi el nivell? Nomenaran Rucio ministre? L’enviaran a galeres? Són preguntes inquietants que la conselleria d’Educació de la legació espanyola faria bé d’aclarir. Mentre no es doni cap explicació oficial, és lícit pensar que el cas és el paradigma d’una degradació.
Un amic meu es pregunta si, més que una ficada de pota, posar portes al bosc de l’ensenyament no serà una ocurrència de l’últim pedagog de moda –altres atzagaiades del mateix calibre s’han vist i sofert–, o, encara pitjor, si no serà fruit d’una directiva in pectore generada pel directori Merkozy, o directament per la nebulosa mercats, amb l’objectiu de limitar els coneixements de la mainada que puja. Segons el meu amic, pot arribar el dia que ensenyar a llegir, sumar i restar pugui ser considerat una desafecció als principis del món feliç que ens preparen, tal com per a alguns dignataris era un perill la difusió de la impremta en els temps de Gutenberg. Diu que la història sempre es repeteix.