Pirates, rotondes i mesquites
La intromissió als servidors d’Andorra Telecom la matinada de diumenge, que va causar la interrupció del servei d’Internet durant dotze hores, ha estat qualificada d’“atac pirata” i s’ha dit que provenia d’Àsia. Un s’imagina una colla de malcarats xinesos amb un ull tapat assenyalant en una bola del món un punt triat a l’atzar i a continuació teclejant febrosament als seus ordinadors per fer la malifeta. Però, ha estat efectivament un atzar? Són realment asiàtics els intrusos? La nostra companyia pública no sembla saber-ne gran cosa, més enllà que el mètode utilitzat ha estat l’spoofing, una paraulota que no diu res a l’usuari corrent. Per què els intrusos van triar el nostre petit racó de món? Quines intencions tenien? Es pot repetir un episodi semblant? Andorra Telecom no sap, no contesta. O potser ho sap i no ens ho vol dir. Visca l’eficiència i la transparència!
Km 0. Un parell d’anys després d’haver estat inaugurada, han començat les obres a la rotonda del quilòmetre zero, cal suposar que per desfer el bunyol que va representar la construcció d’una rotonda opaca, d’una gran perillositat tenint en compte les seves petites dimensions i l’alt percentatge de fitipaldis existent entre els conductors de casa nostra. Per sort, no s’ha esperat un accident aparatós per actuar. El Govern ens haurà de dir quant ha costat la broma, i, també, si ha col·locat les orelles de burro a qui va tenir la peregrina idea de posar la circulació en perill amb una rotonda sense visibilitat.
La mesquita. No em fan cap gràcia les enquestes que inciten qui les respon a contestar sí o no, sense matisos. Més que aclarir els temes, poden enverinar-los. Tot i això, és indubtable que marquen una tendència. La tendència en la qüestió “mesquita sí, mesquita no” que proposa aquests dies l’enquesta del Diari és ben clara: ahir al matí, de 797 respostes, 629 eren favorables al “no”. És a dir, que només el 21 per cent dels qui havien donat la seva opinió veien amb bons ulls la construcció d’una mesquita al nostre país. Mentre no conegui les raons dels partidaris del “no”, he de pensar que en la nostra societat hi ha un alarmant grau d’intolerància. On és la proverbial Andorra oberta, acollidora i condescendent?
