Àlvar Valls

Els tòpics del llenguatge són artefactes invasius que a vegades es contagien de boca en boca fins a esdevenir autèntiques epidèmies. Fa unes setmanes, l’Albert Villaró ens parlava d’un tòpic que s’ha imposat en l’àmbit del futbol, consistent a començar les declaracions als mitjans amb les paraules “la veritat és que”. És com aquell “evidentment” que a l’època de la Transició espanyola era repetit fins a la sacietat per Fraga Iribarne i que es va escampar ràpidament en el món polític i a tota la societat, fins al punt que ara el podem trobar en boca de personatges del passat en celebrades novel·les històriques.
Un altre tòpic de creació recent és “amb la que està caient”, en al·lusió a la crisi. “Amb la que està caient” ha esdevingut una frase de menció obligada quan es parla de la torbonada econòmica. També en català, malgrat que l’encuny de la frase és de pur i castís castellà. Només falta que l’expressió es consagri definitivament amb l’aparició d’un grup de rock que la usi com a nom.
Els eufemismes són una altra plaga lingüística, val a dir que més perillosa, ja que la seva aparició no és espontània, sinó dirigida, veritable eina del pensament únic. El llenguatge políticament cor­recte ens n’ofereix multitud d’exemples, i contínuament n’apareixen de nous. Ara a Espanya el Govern s’esforça a qualificar d’“ajuda” allò que se’n diu “rescat” i de “tallafoc” allò que és una “intervenció”, mentre que els líders europeus qualifiquen el possible resultat no desitjat de les eleccions gregues de diumenge vinent de “contingència”, quan en realitat volen dir “problema” (i és ben simptomàtic que unes eleccions democràtiques ja es percebin com un problema).
A casa nostra manegem pocs eufemismes, potser perquè el subconscient ens diu que tot el país n’és un. Els consells de comú no estan per a aquestes subtileses, i a la cambra parlamentària els molt il·lustres prefereixen citar els clàssics grecs. El cap de Govern, en els seus discursos, ha introduït diverses vegades el terme “patriotisme”, però no ha tingut seguida. Quina seguida havia de tenir, si entre nosaltres la màxima expressió de “patriotisme” en els dinou anys constitucionals ha estat protegir per llei la grafia arcaica de “Canòlich”?