Barroc & Roll
Dijous vam poder agafar la màquina del temps per traslladar-nos als dies remots del renaixement i del barroc. Després de setmanes o mesos de sequera, en un sol dia gairebé van coincidir dos actes centrats en aquest període, tan apassionant com poc conegut. Bé, són coses que passen i, en el fons, la superposició dels actes va afavorir que poguessin compartir públic. Així, a la biblioteca nacional, tres historiadors de l’art de la Universitat de Girona van fer una extraordinària exposició dels resultats de les investigacions sobre els retaules andorrans, per al catàleg que ha encarregat el Govern. Després, a La Llacuna, es va presentar el llibre –magníficament produït per l’Editorial Andorra– que ha escrit Rosa Maria Casas sobre la incerta figura del pintor Jeroni de Heredia, un andalús amb interrogant que hauria estat al país els anys centrals del segle XVII. Va ser un vespre ple de predel·les, guardapols, cornucòpies, columnes salomòniques, craters flamejants, gravadors i dauradors. Una mica més i sortim al carrer emperrucats, ballant gavotes i aspirant pols de rapè. Instal·lats en la nostra còmoda modernitat, i convençuts que el romànic és el pinyol artístic (i potser l’espiritual) del país, no deixa de ser curiós que encara ens meravellem quan ens expliquen que, llegint un obscur contracte, s’ha pogut identificar l’autor d’un retaule, o quan ens ensenyen models i paral·lels, detalls insospitats d’un patrimoni singularíssim que tenim davant dels nassos i que sovint no hem sabut apreciar. Però mentre poguem conservar intacta la nostra capacitat de sorpresa, mentre empreses privades i poders públics pensin que val la pena invertir en coneixement, encara anirem bé.
