Sumes o fumes?
Malgrat els intents desesperats de l’ala punyetera del Partit Popular, sembla que la reforma de la llei espanyola del tabac és ja indeturable. La presidència de torn de la UE pot ser un bon moment per fer un pas endavant que els acosti a la majoria de països civilitzats. Si tot va com ha d’anar, els fumadors continuaran consumint, com sempre, però en espais oberts o particulars. No és pas cap gran sacrifici. A alguns països on ja fa temps que s’apliquen mesures similars els fumadors n’estan encantats i no els parlis pas de tornar enrere: poden fer vida social dins i fora dels establiments –doble possibilitat de lligar– i quan tornen a casa la roba encara els fa olor a suavitzant. Aquí hi ha hagut una política de gran permissivitat, gràcies al vincle llarguíssim i a la relació tan especial que el país ha tingut amb la solanàcia tropical. Alguns pensen que limitar el consum de tabac pot espantar els turistes fumadors, i que no té cap sentit que un país que té en el tabac un dels seus productes estrella en reguli el consum. Però això és tant com dir que si te’n vas a visitar els cellers del Priorat t’has de beure allí mateix el que compres, o que els pagesos de l’Afganistan haurien d’estar tot el dia consumint l’opi que produeixen. Tant li fa: les resistències a canviar alguna cosa seran fortíssimes, però no hi ha marxa enrere. La recollida de signatures que impulsa la Noemí Rodríguez –amb la intenció de presentar al Consell General una proposta de llei que reguli la qualitat de l’aire que respirem– vol dir que alguna cosa es belluga: amb una mica de sort aviat podrem obrir les finestres per ventilar.
