Les visites
The West Wing és una sèrie extraordinària. Després de veure’n les set temporades, hom té la sensació d’haver fet dos màsters: un en ciències polítiques i un altre en ficció contemporània. A l’episodi número deu de la segona temporada hi ha un convidat especial. És Yo-Yo Ma, que interpreta davant del president Bartlet i una sèrie de convidats el preludi de la Primera suite per a violoncel de Bach. La música remou Josh Lyman, ajudant del cap de gabinet, que al final de la primera temporada ha estat ferit en un atemptat contra la filla del president. Els arpegis de Bach li recorden la sirena de les ambulàncies: és una manifestació de la síndrome de l’estrès posttraumàtic. L’escena alterna de manera magistral la música de Ma amb la conversa amb el psiquiatre i un episodi en què Lyman es fa mal amb un vidre, alterat per l’evocació de l’atemptat. Ai, la por als atemptats. Ves per on, un concert de Yo-Yo Ma ha coincidit amb la visita del president de la República de Portugal i el nombrós seguici, precedida per la instal·lació d’un gran dispositu de seguretat. L’estada de l’altíssim mandatari ha estat acompanyada de les preceptives mesures: les invisibles i, sobretot, les visibles: entre d’altres accions, la policia ha segellat els registres del clavegueram. La veritat, se’m fa difícil imaginar quina pot ser l’amenaça que pugui sorgir del subsòl andorrà contra el mandatari portuguès, com no n’aparegui un tamarro gegantí. Probablement sigui només una manera de marcar el territori, de fer-se l’interessant, d’impressionar, de fer explícit quin és el poder que es té. Posats a fer, i si finalment ha de venir el Copríncep francès de cara al bon temps, ja poden deixar les tapes precintades: tot això que ens estalviarem.
