Llistes
L’altre dia escoltava el noticiari d’una emissora del país (ara no em feu dir quina, perquè no la recordo). El locutor iniciava la rastellera de notícies amb una de sorprenent: segons un diari em penso que anglès (el Financial Times, potser?) el senyor cap de Govern, Jaume Bartumeu, era el quart polític menys conegut del món mundial. La notícia, que feia pensar en allò de qui no té feina, el gat pentina, continuava: el tercer polític menys conegut era Pascal Couchepin, el president de la Confederació Helvètica (ah, però, de debò que els suïssos tenen president?) i els menys coneguts de tots eren dos dirigents de remots països africans que, tan gran era la seva insignificància, que ni tan sols vaig tenir temps d’emmagatzemar els noms a la memòria immediata. És sorprenent la fal·lera que té l’ésser humà per classificar-ho tot, per endreçar fins i tot allò que és inendreçable, per fer tops ten i quaranta principals. Hem de saber en tot moment quines han estat les cent millors pel·lícules de tots els temps (amb el Citizen Kane al capdavant des de sempre), o els cent millors àlbums de la història del rock, o els cent millors solos de guitarra (el primer, és clar, el d’Starway to Heaven). Ara ens volen vendre els cent indrets que hem de visitar abans de morir-nos, els cent vins que hem de tastar tant sí com no abans d’anar cap a l’altre barri. I encara hi ha desvagats (és a dir, un servidor) que, en un moment de feblesa, va començar a elaborar una llista amb els cent millors noms que apareixen com a emissors de correu brossa. El millor de tots: Yobsolete Chantilly. El segon, Margarito Berg. El tercer, Helicopter U. Winfred.
