Vida
Diuen que els científics a sou del senyor Craig Venter –a qui vam poder veure fugaçment a Ordino farà un parell d’anys quan va pujar a recollir el seu premi Carlemany– han aconseguit crear una forma de vida mig artificial, amb una cèl·lula que té el seu material genètic generat per ordinador. Després de llegir tot d’articles de premsa on pretesament se’ns ha explicat amb dibuixets quins han estat els processos utilitzats, he de reconèixer que (imagino que com gairebé tothom) m’he quedat més o menys igual. Impressionat, això sí, perquè les conseqüències futures de l’experiment són insospitades. De moment ens hem deixat enlluernar i esperarem asseguts per veure com continua evolucionant la cosa, quins seran nous capítols d’aquesta història apassionant. El món sencer, que va una mica mancat d’il·lusions i nous referents, ha rebut la notícia com un ventet d’esperança en el futur. Però, com sempre passa amb els grans avenços científics, ja n’hi ha que volen espatllar la festa. Alguns comparen el senyor Venter amb el doctor Frankenstein o amb Judah Loew, aquell rabí de Praga que va donar vida a un tros d’argila amb forma humana i li va dir Golem. El president Obama i el Papa de Roma i tots els dirigents que van al darrere ja comencen a posar aigua al vi. Que això té implicacions ètiques, que si tot plegat s’ha d’estudiar bé i que si naps i que si cols. Secretament, però, uns i altres fan els seus números i segur que n’hi ha que comencen a somiar en la creació i producció en sèrie (barata) de soldats i generals, auxiliars administratius i gerents, seminaristes, escolanets, mestres d’escola i catedràtics, bombers, inspectors d’hisenda i altres formes de vida superior.