Satanàs
Amb certa sorpresa llegeixo a les cròniques que el nom del quisso guanyador del concurs de gossos d’atura celebrat diumenge passat no l’altre als plans de Mereig és el de Satanàs. Es tracta d’un preciós, precís i molt obedient border collie, que viu i treballa al Berguedà, si no ho recordo malament. D’entre tots els gossos (d’atura o no) amb els quals he tingut el gust de tenir tractes o coneixença, no n’hi hagut cap que arrossegués un nom amb ressonàncies tan malèfiques com aquest, tan babilònic. I és que posar nom a un gos és un acte revestit de certa solemnitat que té la seva transcendència i ha de ser meditat amb cura, perquè l’arrossegarà durant tota la seva (massa curta) vida. Hi ha hagut Morets a cabassos, infinitat de Toms, Estrelles per aturar un tren, Sams i Sultans, Rossos, Tobis, Pastores, Perles, Falugues, Xispes, Peluts, Trastos i fins i tot Secretaris. Recordo alguna Sabrina (sens dubte en homenatge a una cantant italiana molt mamelluda que va triomfar fa temps). I l’Enric, el pastor d’Estamariu, tenia un gos fantàstic que responia al nom de Pirri, com aquell ja remot davanter centre del Real Madrid. Però els noms d’entitats diabòliques no són gens habituals. Fins i tot els gossos malxinats reben noms innocents, perquè de cadells tots són prou bons. I si això és l’indici d’un canvi de tendència, ja hem begut oli. S’enceta un camí incert que qui sap on ens ha de portar. Si ja hi ha un Satanàs en actiu, no hi ha cap impediment perquè el concurs de l’any vinent el guanyi un Belcebub, un Asmodeu o un Llucifer. O un Astarot, un Mefistòfil, un Belial o un Leviatà. No serà pas per dimonis.
