Albert Villaró

Reconec que fins ara no he estat seguidor de les previsions astrològiques de Domènec Badals. També reconec, mea culpa, i després de tants anys, que tampoc no estava segur que aquest diari tingués una secció amb l’horòscop. I sí, el vaig buscar i tant que hi era, confortablement maquetada al costat dels mots encreuats i els sudokus. I també està disponible per al lector internauta, en un raconet de l’edició digital. Vaig consultar el meu signe, que és Peixos, i vaig trobar que el que deia el nostre astròleg de capçalera era admirablement precís. En tan sols dues frases descrivia a la perfecció el meu voluble estat d’ànim i donava instruccions exactes per al capteniment en un futur que, per definició, és incert. L’he estat consultant uns quants dies i, en general, l’encerta prou. Diumenge vaticinava “cert cansament o una baixa anímica” i, nois, la va clavar. Com que ara entrem en un període on tothom necessitarà eines eficaces de coneixement i informacions fiables, potser fóra el moment de fer alguna reforma que n’augmenti l’eficàcia. Des de fa unes setmanes circula amb insistència el descobriment que els signes, que sempre han estat dotze, haurien de ser tretze. Als de sempre cal afegir-hi Ofiüc (o Serpentari, com en diuen alguns), el portador de serps, perquè la volta celestial ha fet molts tombs des del temps dels babilonis i de tant en tant cal fer algun ajustament perquè tot acabi quadrant. Així, el destí dels nascuts entre el 30 de novembre i el 18 de desembre el regula aquesta bonica constel·lació. Que no ens espanti el 13, que ja veureu que no passa res. I, pel que fa a la maqueta, que tots vagin una mica més estrets i ja està.