Conjuncions
Aquest any, la celebració de la festa de Sant Jordi ha estat amenaçada per l’acció combinada de dos grans poders fàctics. D’entrada, el meteorològic. Ja sabem que durant tot el mes d’abril hi ha un risc constant de precipitació, perquè l’atmosfera va una mica esvalotada. I poca cosa s’hi pot fer. Mirar amb resignació els radars meteorològics, i fer l’exercici de projectar el camí que seguiran xàfecs i ruixats. I interpretar amb optimisme i esperit positiu les previsions (els models, que en diuen ara), tot pensant que el factor error anirà a favor nostre, sense considerar que, ai, els homes del temps poden també equivocar-se per a pitjor. El segon poder fàctic ha estat el calendari. Que a aquestes altures de la història encara continuem regint-nos per les antiquíssimes tradicions lunars jueves fa molta gràcia, sí, però de tant en tant la conjunció entre Setmana Santa i Sant Jordi provoca alguna disfunció. Els esperits racionalistes proposen que ens deixem estar de punyetes i es fixi d’una vegada la Pasqua en una data escaient, en la qual, si pot ser, tinguem l’expectativa estadística de gaudir de més bon temps. Mentre això no passi –que Déu, que n’és part interessada, no ho vulgui– ens podrem anar entretenint amb les prospectives i les efemèrides astronòmiques. D’entrada, que tothom s’ho apunti a les agendes futures: el Sant Jordi del 2038 caurà en Divendres Sant, dia tristoi, de dejuni i abstinència. Perquè torni a caure en Dissabte Sant, com enguany, haurem d’esperar-nos al 2095. El dia del llibre del 2079 serà el Diumenge de Glòria, com va passar fa onze anys. I el 2057 i el 2068 Sant Jordi lluitarà contra les mones, perquè caurà en dilluns de Pasqua: Preparem-nos, doncs, ara que encara hi som a temps.
