Plaer minúscul
L’any 1997, l’escriptor francès Philippe Delerm es va fer ric i famós gràcies a l’èxit inesperat d’un petit llibre de títol suggeridor i contingut deliciós: La première gorgée de bière et autres plaisirs minuscules. Delerm ens volia redescobrir aquelles petites accions quotidianes que fan la vida més amable i digna de ser viscuda. El primer glop de cervesa, el primer jersei de la tardor, el soroll que fa la dinamo de la bicicleta, portar un ganivet a la butxaca, llegir a la platja, l’olor de les pomes, i una pila més. I el Tour de França, així, en genèric. No recordo exactament com argumentava la seva inclusió en la llista d’històries que proposava, perquè el Tour pot ser generador de molts i molts diversos plaers, de totes les intensitats. Un servidor n’experimenta un de molt particular. Com que la condició sine qua non de la contemplació televisiva de la Grande Boucle és l’acompanyament d’una breu migdiada el plaer màxim arriba quan, en despertar, passen uns segons, minuts potser, en què no saps què ha passat durant l’estona en què dormies. Ignores si Contador ha atacat o ha defallit, si els germans luxemburguesos han pogut resistir l’embranzida d’Evans, si els soferts escapats han mantingut l’avantatge de què disposaven o si, per contra, seran engolits pel pilot. Són uns instants meravellosos, que formen part d’un món màgic a meitat de camí entre el son i la vigília. De mica en mica, la lògica implacable del discurs de la realitat acaba per imposar-se. Però ens queda durant molta estona el regust dolcíssim d’haver pogut tocar amb la punta dels dits un univers fet de muntanyes i bicicletes, on, com deia el poeta, tot estava per fer i tot era possible.
