Homilies
Mossèn Bonaventura Riba era el senyor rector d’Organyà el 1905, quan Joaquim Miret i Sans li va comprar, per encàrrec de la Junta Municipal de Museus i Belles Arts i després d’unes dures negociacions, el quadernet de pergamí que contenia les sis famoses homilies. Poc s’imaginava el mossèn (que, per una d’aquestes casualitats que té la vida, era andorrà) la transcendència d’aquella transacció diguem-ne comercial, que va aconseguir treure a la llum el monument fundacional d’una literatura, amagat fins llavors en una resclosida sagristia. Més d’un segle després, el primer cap de setmana de setembre, la vila ganxa commemora aquella troballa feliç amb una fira-festa dedicada a la literatura que es fa als Pirineus. Com sempre passa amb les coses que funcionen, la combinació de tenacitat i entusiasme dels organitzadors ha aconseguit que la cita, al cap d’uns quants anys de recorregut, s’hagi consolidat. Divendres i dissabte passat es va poder repetir la fórmula de l’èxit: les parades de llibres, amb les novetats i amb els exemplars de fons, les presentacions de les obres més recents, les taules rodones. Dissabte a la tarda, un dels actes centrals: el debat d’altura entre Lluís Racionero, Joan Massa i Joan Maria Puiggrós sobre la presència de Déu als llibres, un luxe dialèctic. I, com a cirereta del pastís, l’homilia laica, pronunciada pel verbívor Màrius Serra, amb una rutilant i divertida dissertació sobre el català, mare i origen de totes les llengües, amb el contrapunt devot de l’homilia no laica de mossèn Manuel Pal, pronunciada –aquesta sí– dins dels murs venerables de la col·legiata de Santa Maria. Una festa que dóna motius per a l’optimisme, malgrat el rau-rau de fons de tants i tants que volen cantar les absoltes a una llengua tossuda que es resisteix a la rendició.
