Més endins
La notícia ha corregut com la pólvora, gràcies al diari Segre: Leo Messi i Bojan Krcic són parents, cosins de quarta generació: comparteixen un rebesavi. El nombre d’ascendents es dobla cada generació, de manera que trobar parentiu a la quarta planta té el seu mèrit. Els que troben pèls a tot arreu adduiran, no pas sense raó, que tots nosaltres som rebesnéts (a l’enèsima potència) d’aquella famosa Eva mitocondrial, la megamare africana que va viure fa cent mil anys, de la qual procedeixen tots els sàpiens sàpiens. I no cal pas anar tan amunt en el temps: no sé on vaig llegir que el quaranta per cent dels europeus som descendents del gran Carlemany, nostre pare. Què hi busquem, en la solemne veu dels avantpassats? Fa uns anys em vaig entretenir a reconstruir als arxius els viaranys familiars. A banda d’una poc saludable endogàmia pirinenca, vaig trobar enmig dels meus parents –pagesos de segona– un síndic encampadà del segle XVIII i, una mica més cap aquí, una bona colla de carlins, entre els quals en destacava el cèlebre Bartomeu Porredon, àlies el Ros d’Eroles. Va ser brigadier durant la primera carlinada, instigador de l’execució del cruelíssim comte d’Espanya. El meu bel·licós ancestre va acabar malament: assassinat en una emboscada durant la guerra dels Matiners i penjat ignominiosament de les muralles de Solsona. És evident que no se m’ha empeltat res del meu parent. Ans al contrari, he sortit més aviat pacífic i acomodatici, gairebé herbívor. Això no vol dir, de cap de les maneres, que els dos astres del futbol, nous cosins, no puguin compartir el gen de l’excel·lència. El jove Bojan, des del seu dolorós (però daurat) exili romà, té, així, bons arguments per al consol i la reflexió.
