La veritat és que
La veritat és que és molt difícil evitar aquesta crossa lingüística, revestida d’una aura autoritària que la veritat és que fa una mica de mal a les orelles. La veritat és que no hi ha cap futbolista –o, per extensió, cap esportista davant d’un micròfon– que se’n salvi. La veritat és que dir que la veritat és que intenta reforçar l’argument amb la invocació a la convicció en la certesa, però la veritat és que de tantes vegades com es diu ja perd tota la càrrega semàntica. La veritat és que apareix sense avisar, és pronunciada inconscientment en qualsevol mena de circumstàncies i, un cop emesa, la veritat és que genera un molt incòmode sentiment de culpa. La veritat és que dir la veritat és que s’ha convertit ja en un automatisme, i surt sense pensar-hi. La veritat és que moltes vegades va molt bé tenir un coixinet de paraules buides de sentit, que deixes anar mentre, en algun raconet del cervell, les quatre neurones treballen en l’elaboració d’alguna frase coherent. La veritat és que sembla que ningú no se n’escapa, i que la veritat és que ha quedat incrustada sòlidament en la parla quotidiana. Però la veritat és que hom té la sensació que cada vegada parlem –o ens fan parlar– més i més malament. La veritat és que, tan aviat com ha arribat la veritat és que a les nostres vides, un bon dia desapareixerà i no es tornarà a escoltar mai més. La veritat és que no sabem quina frase-crossa la substituirà, i la veritat és que, amb molta probabilitat, la que vingui encara serà pitjor. La veritat és que ja no sabem on coi és, la veritat.
Ben dit, company!
T’animo a continuar descucant les malformacions que massa gent imposa a la nostra parla; és una tasca molt encomiable, urgent de divulgar, repetir i terricar.
Tenim més feina al teler… com denunciar l’expressió: “Pensar de que…” (usual en els nostres polítics); ex.: Nosaltres pensem de que (tal persona) no va pel bon camí.
Se’m posen els pèls de punta quan sento el mal ús que fan dels verbs “acostar-se, apropar-se, atansar-se” en lloc de dir “acudir-hi, anar-hi, ser-hi, presentar-s’hi” (ara esdevingut habitual en massa comunicadors de ràdio, premsa i televisió); ex.: Esperem que us atanseu a la festa, hi sereu benvinguts. (mentrestant, pels meus dintres i enutjada, penso que si només s’hi atansen no podran participar de la festa… coi, que hi vagin sense por, que s’hi acabin d’arribar ja que hi són tan a prop, que hi acudeixin massivament i en podran gaudir!).
Gràcies, Albert!
La gent del carrer, tant els de socarel com els qui intenten millorar el seu coneixement de la llengua, s’hi fixen i ho copien pensant de bona fe que està ben dit ja que així ho expressen amb aplomb els qui haurien de donar el bon exemple.
Resulta greu que els “professionals de l’idioma” facin aquestes relliscades, ja que els catalanoparlants que no dominen prou bé el nostre idioma ho repeteixen per mimetisme irreflexiu, pesant que està ben dit
Cal proclamar les malformacions que s’imposa a la nostra parla: és una tasca encomiable, urgent de divulgar, repetir i terricar. Gràcies, Albert.
Denuncio l’expressió: “Pensar de que…”; ex.: Nosaltres pensem de que (tal cosa) no és la més idònia. Es pensa tal cosa directament, sense el “que”.
Denuncio el mal ús que es fa dels verbs “acostar-se, apropar-se, atansar-se” en lloc de dir “acudir-hi, anar-hi, ser-hi, presentar-s’hi” (ara esdevingut habitual en massa comunicadors de ràdio, premsa i televisió); ex.: Atanseu-vos a la festa, hi sereu benvinguts. Però si només s’hi atansen no podran participar de la festa… coi, que hi vagin sense por, que s’hi acabin d’arribar ja que hi són tan a prop, que hi acudeixin massivament i en podran gaudir!
Aquestes són faltes greus expressades amb aplomb per massa “professionals de l’idioma”, els qui haurien de donar bon exemple. La gent del carrer ho repeteix per mimetisme irreflexiu, tant els qui creuen parlar prou bé com els qui intenten millorar els seus coneixements lingüístics.
Tallarina Fideu Prim.
Tampoc estan gens malament el clàssic “i és que” o el més emprat pels meus alumnes: “una cosa…”.
“recolzar” per “donar suport”
“altell” per “terrabastall” o “golfes”
“tarja” per “targeta”
“menjars cassolans” per “menjars casolans”
I m’agradaria que algú m’expliqués “implementar”…