Nord Gran
No sé si han tingut vostès l’oportunitat de fer un cop d’ull a la darrera sèrie que ha estrenat TV3. Es diu Gran Nord i ha estat precedida per una fenomenal campanya publicitària. Es farà estimar, en diuen. Potser sí. De moment només han emès dos episodis i encara és d’hora per poder veure cap a on anirà. Ras i curt, l’argument és una mena de trasllat de la sublim Doctor en Alaska a la vall d’Àssua. En comptes del doctor Fleischmann tenim una mossa d’esquadra que ha caigut en desgràcia i ha estat desterrada a Nord, un poble amb una idiosincràsia ben particular. Les opinions expressades a les xarxes socials, que estan a la que salta i no en deixen passar ni una, són, en general, desfavorables. Que si és un escarni metropolità de les formes de vida rural, que si l’accent pallarès dels actors és impostat i artificial, que si els guions són fluixos, etcètera. Bé, en això de l’accent he de dir que s’ha fet un esforç considerable, gràcies a l’assessorament del Pep Coll. Cert és que hi ha hagut espectadors poc avisats que l’han confós amb el valencià, però coses com aquestes encara passen al segle XXI. Però ens enganyen. Nord no és al Pallars. Els guionistes parlen, sens dubte, d’Andorra, i les coincidències no poden ser fruit de la casualitat. Nord és una fundació del gran Carlemany (nostre pare). Es regeixen per les normes que compila un misteriós manuscrit (com el Manual Digest). Un cop l’any, celebren el Ball de l’Óssa (com a Encamp). I, el més important de tot, són gelosos de la seva independència, tenen la carretera d’accés feta un desastre, van sempre a la seva i són refractaris a qualsevol mena d’autoritat. Senyores i se-nyors, Andorra en prime time.

Totalment d’acord amb els seus comentaris. Les semblances son inegables. Hi hem sembla veure-hi una clocada d’ull amb molta simpatia, cap el seu pais, que a molts catalans ens serveix de referent i a on ens hi sentin com a casa. Des de l’altra banda de la frontera , una forta abraçada Andorra.
Riera i Riera, Manel: “Afinitats lexicals entre els parlars andorrans i pallaresos”.
Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Andorra: 2 i 3 de juny de 1995
Any edició: 1996-2010 (pàg. 35-48)
http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxaArticle.do?idArticle=10541&moduleName=cataleg&subModuleName=cerca_rapida&idTipusConsulta=citacio
Per a qui vulgui filar prim entre aquests parlars
Bon dia,
A Gran Nord li falta una mica de mala llet, però fins ara em sembla prou acceptable, i em fa riure. Les similituds que esmentes amb Andorra semblen clares, però, parcialment, és extrapolable a qualsevol comunitat gelosa de la seva idiosincràsia, amb les coses bones i dolentes que això implica. Té molt de faula. No entenc perquè la gent té la cua de palla. Si no aprenem a riure’ns de nosaltres mateixos, malament rai!
Salut!
Quan la vaig veure ahir vaig pensar el mateix!
Quina ximpleria!
La sèrie no és res més que un intent de plasmar la vida rural fet des de la òptica d’una colla de “pixapins”. Un bon dia van pujar a fer ràfting, els va parar algun mosso caragirat, i van creure que podien fer-ne una sèrie.
Ni parlen del Pirineu, ni de la manera de ser, de pensar o de viure, i, ni de bon tros, parlen d’Andorra.
Qui ha escrit aquesta “historia” poc coneix el Pirineu. Es nota a cada escena. Ja no parlo de com “intenten” parlar pallarès, ni de les “costums” tant eixalavades dels de Nord, si no que son incapaços de distingir una simple retro-excavadora d’una grua… i serà que d’això no en tenen a Can Fanga.
Aquests guionistes no son capaços de fer cap mena de picada d’ullet a Andorra ni a res. No allarguen prou.
Doncs sí. Totalment d’acord. Els cluquets d’ull són generals, i fins i tot a alguns dels personatges (com l’Ermengol) crec que els conec en persona… Evidentment no estem davant d’una sèrie costumbrista, ni d’una crítica ni d’una al·legoria a uns suposats Pirineus tangibles o idíl·lics. Res, més val que en parlon -i a poder ser fent somriure- de natros que continuar sumits en la buidor absoluta del silenci… aquest sí, el silenci, fa mal, creant clixés o mitificant un país (més enllà d’Andorra) que s’eclipsa poc a poc, dia a dia…
Volgria saber on s’ha filmat els exteriors i el poble que surt Garn nord