Autovia
Ha estat molt comentada a la premsa barcelonina la inauguració d’un tram de l’autovia que connecta el no-res amb el buit estepari. És a dir: set quilòmetres d’una fantasmal i nonada via ràpida entre Lleida i la Vall d’Aran, a l’altura de les molt boniques però modestes poblacions d’Almenar i Alguaire (sí, allà on hi havia un aeroport: recorden?). No ve de baix i no continua cap a dalt, és un bolet autoviari d’una via ràpida que mai no es construirà. S’hi han gastat 37 milions d’euros, 37, als quals n’hauran d’afegir-hi 6 més de les expropiacions de finques que els comptables del ministeri encara no s’han dignat a liquidar. L’excusa que ha donat la delegada del govern és d’antologia de la sarsuela: si l’inauguraven el tram quedava sota jurisdicció dels mossos i així podrien combatre les curses clandestines que els fitipaldis de la zona hi feien. Ara, els pagesos de la zona demanaran un permís per poder-hi passar amb el tractor. Segurament els diran que no: la llei és la llei. Mentrestant, l’N-145 continua el seu procés indeturable de degradació, amb els calaixos del ministeri de Foment farcits de promeses i bones intencions. Potser les autoritats espanyoles volen que els turistes que entren pel Runer es trobin amb una carretera de qualitats bordúries (o sildaves), però podrien tenir un rampell filantròpic i pensar una estona en la salut dels amortidors d’un parell de milers de conciutadans fronterers, que pugen i baixen cada dia i no tenen cap culpa de la seva incompetència. Però és que hi ha d’altres prioritats: ara han dedicat els seus funcionaris a requisar els xiulets dels aficionats catalans i bascos que anaven a Madrid camí del final de la Copa. Espanya fa aigües per totes bandes. Qui pugui, que campi.
