David Domingo

Qui no ha conviscut amb el company que a la que bades et gorreja un cafè, que s’escaqueja quan toca treballar colze a colze, o que desapareix ràpidament si arriba aquella esbroncada inevitable. A qualsevol colla adolescent que es preuï sempre hi ha un galtes, amb un do per aprofitar-se dels altres. Passen els anys i el galtes creix, i o bé segueix amb els seus hàbits o es reforma. Però ara hem descobert un galtes amb majúscules, que ha engrandit les malifetes tenint tot­hom enganyat i acumulant prestigi fins que ha estat descobert. Es català i es diu Fèlix Millet.
Passada l’allau informativa de l’escàndol del Palau, TV3 va recuperar l’afer diumenge en un reportatge tragicòmic. Amb les imatges d’arxiu i testimonis es mostrava situacions delirants al voltant de Millet. Com la del germà, a qui no va parar de rajar tot dient que ja a l’escola en Fèlix ensarronava el personal, o com s’esglaiava en veure’l encadenar condecoracions. O la de l’advocat al·legant que Millet no ha matat ningú, i que ha assumit el forat –li imputen 23 milions però en reconeix 3–. El document fins i tot recordava que Millet va usar diners del Palau per costejar la boda de la filla i va tenir els nassos de fer pagar mitja factura al sogre. I enmig d’aquella absurditat apareixien imatges d’ell, sortint dels jutjats o passejant pel carrer amb un mig somriure, enfotent-se del mort i de qui el vetlla. Amb aquest posat Millet podria semblar un galtes simpàtic si no fos perquè a banda de persones amb possibles s’ha aprofitat també de subvencions públiques. Pensar en això, i més en els temps que cor­ren, li treu tota la gràcia.