Un segrest poc elegant
Fa uns anys, per terres molt més planes que aquestes, Ronald McDonald, el pallasso de les hamburgueses, va ser segrestat. L’autoria del delicte no va ser de la branca vallesana d’al-Qaida, sinó de l’Escamot de la Mongeta del Ganxet. Els membres d’aquest perillós grup van aparèixer immortalitzats en un diari comarcal, al bosc i amb el rostre cobert. Al costat l’ostatge, una figura a mida humana de l’amic dels nens. Era la prova de vida, i en Ronald semblava ben tractat perquè no havia perdut el somriure. L’objectiu: reivindicar el producte autòcton i la cuina amb fonaments davant de la invasió ianqui i el menjar ràpid. No sé com va acabar la història i desconec si el ninot va recuperar la llibertat però pel modus operandi i l’entitat de la víctima diria que l’escamot no ha vingut al Pirineu a fer el mateix amb el jesuset de pessebre de Canillo.
Segur que els investigadors de la policia fan tot el possible per desencallar el cas que ha sacsejat el Principat i ja ha posat diversos supòsits sobre la taula. Jo m’inclinaria més per la teoria d’una nit d’excés etílic que no pels rituals d’una secta satànica. Sigui com sigui, el catxondo que va entrar a l’establia podria haver tancat la història amb un final més elegant, per exemple recol·locant el minyó enfundat amb una samarreta de Messi, i no llençant-lo a les escombraries tot esberlat. Esperem que el succés no es posi de moda i aquest cap de setmana li toqui al caganer. Perquè amb els 100.000 euros que ha valgut el pessebre la caixa comunal no deu estar per pagar rescats, guardaespatlles o operacions de cirurgia estètica.
