ILP per al pressupost
ILP (iniciativa legislativa popular). Aquesta figura, que se sustenta en la recollida de signatures de la ciutadania, és la que ha propiciat un encès debat sobre la prohibició o no de les corrides de toros a Catalunya. El Parlament català la va acceptar ahir i per tant es tractarà a la cambra. Al marge del fet taurí, que definitivament em sembla anacrònic i sobrer, crida l’atenció que una plataforma hagi reunit 180.000 adhesions, amb nom, cognoms i DNI, i hagi aconseguit que l’afer traspassi el carrer i s’endinsi als passadissos de la política catalana, obligant els senyors diputats a mullar-se. Només en feien falta 50.000 perquè això succeís, però s’han superat les expectatives, legitimant el debat sigui quin sigui el resultat final.
A les Valls també existeixen les ILP, i caldrien unes 2.000 signatures dels que voten per colar-les al Consell General. I ara que el bloqueig amenaça el país des del Runer fins al Baladrà, que la humilitat no és precisament el que impera en l’esperit de la classe política i que quan obren la boca Bartumeu, Gabriel i Nomen només es dediquen pestes l’un a l’altre, no estaria gens malament engegar una ILP a l’andorrana, que convidés a retirar-se a casa seva els líders de tots els grups, inclòs el del Govern, si en un termini determinat de temps el pressupost no tira endavant. És cert que la idea, a banda de freak, té poc futur perquè els mateixos consellers són els que decideixen, però si es permet el vot secret com han fet el PSC i CiU, potser hi hauria sorpreses. Així com a mínim la tragèdia –més que comèdia– canviaria d’interlocutors.
