David Domingo

Ni de bon tros haurà aconseguit la presència a l’Espanya mediàtica que han tingut darrerament l’Esteban (la de les campanades de Cap d’Any i el nas nou), o l’Arturo (el del pito duro de GH11). Amb tot, Juan López de Uralde, director de Greenpeace al sud d’aquestes valls, pot estar satisfet de la seva acció a la cimera del clima de Copenhaguen. Juntament amb una companya noruega va colar-se al sopar de gala que oferia la reina i va fer passar per uns segons un missatge de protesta per les polítiques mediambientals. Ell i els altres tres activistes detinguts, però, han pagat a preu d’or el minut de glòria. No es van resistir en ser arrestats, no van actuar amb violència, però han sortit aquesta setmana en llibertat després de 21 dies a la presó. I per descomptat amb càrrecs. Ha estat la cirereta de les autoritats daneses, que van ordenar detencions indiscriminades i preventives al carrer entossudides a tallar d’arrel qualsevol protesta de la societat civil prop dels caps d’Estat de mig món.
Faltava poc per al final de la gran reunió i la pancarta que López de Uralde va poder desplegar en aquell hall més que premonitòria era conseqüent amb els esdeveniments. “Els polítics parlen, els líders actuen”, deia el missatge subscrit per l’ONG. I la cimera va acabar com va començar, com Copenhaguen es va mostrar al món aquells dies: confusa, grisa i decebedora. Segur que si hagués calgut López de Uralde s’hauria estat un mes més entre barrots a canvi d’un acord dels que fan història. Però les coses no funcionen així en temps de vergonya i canvi climàtic.