La feina
Estem cansats de topar-nos amb rànquings i estadístiques d’allò més intranscendent i absurd. Potser dels números s’abusa, sovint poden atabalar, i fins i tot distorsionar, però al Cèsar el que és del Cèsar. L’Observatori, l’estudi que periòdicament elabora el Centre de Recerca Sociològica, em sembla un petit tresor que cal conservar i potenciar. D’allà es treuen conclusions en percentatges, però basades en preguntes, i conseqüentment en respostes. En opinions. És cert que a dia d’avui no fa falta ser gaire viu per adonar-se que l’economia preocupa, i molt, al carrer, i que trobar feina, o conservar-la, s’ha convertit en prioritat o maldecap per a la majoria dels mortals d’aquestes i altres valls del món occidental, que s’obliden de les cues a la carretera si tenen problemes per comprar-se un cotxe. Però quan els tants per cent es mostren negre sobre blanc apareix la transcendència i una dimensió aproximada a l’estat real de la qüestió. M’agradaria pensar que aquests números que exerceixen de termòmetre social també acaben pressionant aquells als quals els andorrans han atorgat la responsabilitat i el deure d’intentar millorar el panorama amb la seva acció.
Ara, que en virtut dels resultats de l’últim estudi m’imagino que els homenets que et truquen a casa i t’aclaparen a preguntes en nom del CRES no hauran tingut l’honor de trobar-se’ls d’interlocutors, perquè a ells per la feina, de moment i fins que arribi el proper toc de cornetí electoral, no els caldrà patir. Però al Consell la feina se’ls està acumulant. I això ho pateix la resta.