El factor ‘Sarko’
Quina diferència, topar amb un Sarkozy content que amb un d’iracund. Mentre l’anterior cap de Govern deu maleir el dia de la reprimenda arribada en forma de declaració televisada, l’actual líder de l’executiu podrà treure pit durant un temps de la mitja horeta de reunió seguida de dolces declaracions de companyonia i l’anunci d’una visita a les Valls d’aquí a no res. Estaria bé que també vingués la Bruni, que atorgaria a aquestes terres abruptes un afegitó breu, però impagable, de glamur, però amb Carla o sense que el Copríncep aterri, i no de visita pastoral, s’ha de titllar de tot un esdeveniment. Poc preocupat deu estar Sarkozy, acostumat a trobades transoceàniques que tenen la G al davant, de l’excursió al Pirineu, o de com pot arribar a sacsejar Andorra una curta declaració pública que porti la seva rúbrica. Per l’ascendència institucional, però també perquè parla França. Ell seria com un dels dos cosins de Zumosol, el del nord; perquè si ZP qualsevol dia d’aquests deixés anar alguna pesta o amenaça els efectes també podrien ser demolidors. Tot i el factor Sarko és impossible amagar que de portes endins el més calent és a l’aigüera, i que mentre els acords d’intercanvi de dades fiscals se signen de govern a govern –i si uns hi estarien obligats els altres hi estarien interessats– els pressupostos o la reforma tributària es cuinen a casa. I si l’embús a Casa de la Vall segueix sent de campionat, quan el cosí de Zumosol faci un tomb per l’avinguda Meritxell, potser ja no quedi esma ni motius per cantar-li les excel·lències del seu coprincipat.
