No sap, no contesta
La setmana en què el pressupost definitivament ha passat a millor vida i Cavaco Silva ha posat Andorra al mapa de molts dels portuguesos que no viuen al Principat, una enquesta hi ha competit en protagonisme. Espero que el meu nivell de sagacitat periodística m’hagi deslliurat d’influències i manipulacions per poder extraure la veritat de l’estudi d’opinió política del CRES. Per deduir que si estar informat té molt a veure amb estar interessat en el moll de l’os ja hi arribem en la primera resposta. Un 70% dels enquestats diuen més o menys que els importa un rave què fan els vint-i-vuit de Casa de la Vall. Però l’ampli passotisme no és nou, i fins i tot sembla lògic tenint en compte que en el sondeig participen, a parts iguals, els que poden deixar caure les paperetes a l’urna i els que s’ho miren des de fora; o des de sota. I amb tanta dissidència i tant no sap, no contesta, que Bartumeu tregui un 6 i Nomen suspengui, que si el pacte d’Estat o eleccions anticipades, pesa poc. I interessa menys, malgrat les portades i els minuts informatius.
I a mi, els vint anys de rigor fins a poder gaudir del porta a porta em segueixen semblant un obstacle, i no veig suficient determinació per treure altura al mur tot i les declaracions d’intencions. El cap de Govern insistia fa poc que era partidari de rebaixar-ho als quinze anys per després deixar-ho en deu, fins i tot més avall. Per descomptat, no és garantia de resoldre la constant desafecció, ni l’únic motiu que l’ha provocada, però afegiria justícia social. A més, la nacionalitat no depèn del pressupost, però si a la llarga ajudés a desfer empats a catorze ja seria massa.
