10.000
Ahir, mentre el cap de Govern venia davant la destacada concurrència de la Borsa de Barcelona una Andorra transparent i en la qual es pot confiar, la guàrdia civil informava de quatre noves intervencions de diners a la duana de la Farga de Moles. La crisi colpeja fort, i els viatgers enxampats amb un excés d’equipatge pecuniari en direcció cap a Espanya se succeeixen cada setmana, amb unes actuacions multiplicades per molt respecte de fa un temps. Els que treballen sobre el terreny ho descarten, i el Govern no vol ni sentir-ne a parlar, però encara que sigui una mica també s’haurà de pensar en els efectes dels intercanvis informatius, no? Sigui com sigui, i sense dubtar de la bona feina de la benemérita, segur que si en troben cinc, és que en passen cinquanta. I els caçats no serien precisament els més espavilats; o els més informats. Com s’explica, sinó, que a alguns els enganxin amb 10.000 euros i escaig? O bé que arribin a la duana al volant d’uns avui dia sospitosos cotxes d’alta gamma? Un Seat León passaria més desapercebut…
Ben mirat, potser caldria fer un esforç divulgatiu per a aquells que estan més apurats i per recordar al personal que a la frontera no s’hi pot arribar amb segons quines quantitats. Que convé gastar-se la xavalla en sucre, tabac o whiski abans de quedar-se només amb els 1.000 euros de supervivència, i que potser surt més a compte llogar una habitacioneta a la Seu i anar pujant i baixant amb les sumes adequades. Tot sia per la tradicional vocació de servei i la transparència. O per mantenir el tipus i les divises.
