Confiem en Venter
Craig Venter, desxifrador del genoma humà, acaba d’encertar amb la fórmula per fabricar una cèl·lula artificial. Afirma que la troballa pot solucionar molts dels mals del planeta, tot i que per a algunes coses no arriba a temps. El científic nord-americà, que al seu dia va passar-se pel Principat, explica que una de les primeres aplicacions que vol desenvolupar amb aquesta vida fabricada és una alga capaç d’absorbir CO2 i transformar-lo en hidrocarbur, i que això permetria no haver d’extraure més petroli. Just ho planteja quan ja fa un mes que no para de brollar cru de les profunditats marines en una plataforma petrolífera descontrolada al Golf de Mèxic. La taca queda lluny de les Valls, i la notícia es desgasta i comença a perdre pes informatiu, tot i així riem-nos del Prestige i el famós chapapote que es va incrustar fa uns anys a la costa gallega, perquè el sidral que ha muntat la petroliera BP, diuen que una de les empreses que més diners va aportar a la campanya d’Obama en la seva escalada cap a la Casa Blanca, va camí de superar registres.
A la majoria dels mortals ens costarà entendre Venter, desitgem-li sort i demanem-li honestedat. Però més incomprensió, i molt diferent de l’anterior, és la que em provoca que d’on un dia van fer un forat i es van oblidar de col·locar la clau de pas segueixi sortint petroli sense aturador. A casa seguirem separant vidre, envasos i cartró, convençuts com deia el capità enciam que els petits canvis són poderosos però resignats a admetre que els grans desastres encara tenen més poder. Un poder devastador.
