El club
La reunió anual ha tocat aquesta vegada a Sitges i com que tot el que ressona del Runer cap avall ressona amb força per aquí, suposo que el grup Bilderberg és ja una mica menys desconegut per alguns dels humils mortals de les Valls. S’explica que a les trobades, blindades per unes impressionants mesures de seguretat, hi assisteixen poc més d’un centenar de persones prèvia invitació (de qui?) i sota els paràmetres de ser considerats individus d’aquells que remenen les cireres del món mundial. Del que es parla allà no transcendeix res de res i ja se sap que hermetisme és desinformació: acords?, recomanacions?, aliances? pressions? conxorxes..? Rumors, això és l’únic que es pot extraure de l’activitat d’una colla d’influents que operen com una germandat secreta. Confio que en el millor dels casos, mentre la fan petar entre Bloody Mary, voluminosos plats de caviar iranià i algun negre que els venta, siguin capaços d’arreglar l’aixeta de casa seva. Perquè si de casualitat la troupe tingués la fórmula per arreglar el panorama seria immoral que no compartissin el secret. I no vull ni imaginar-me què es mereixerien si per atzar estiguessin perfeccionant la poció per enfonsar encara més el tema.
Com que el club es caracteritza per l’anonimat serà difícil esbrinar si entre els escollits hi ha algun noble andorrà, que mai se sap. Això sí, que ningú no pensi, per allò del prestigi turístic, de fer pressió i esforçar-se per acollir al Pirineu alguna edició futura de la selecta trobada. L’any passat va ser a Grècia, rescatat de la fallida. Ara Espanya… Fora malastrugança!
