Ponts i camins
Clar i ras ha estat el ministre. Les tres grans obres d’una legislatura que no sabem quan durarà seran el túnel dels Dos Valires, el vial de Sant Julià i la desviació de la Massana. La primera es troba aturada, esperant que algú porti un certificat gairebé diví que garanteixi que és una construcció viable i segura; la segona s’aturarà a la meitat perquè falten els diners per finançar-la i no hi ha símptomes que hagin d’aparèixer. I han planificat una mena de sargit viari que fa l’efecte que no acabarà amb les cues; la tercera està per començar i ja s’enfila coixa tenint en compte que la lògica diu que els diners que falten per a aquí també haurien de faltar per a allà.
En resum, que en el futur més proper es preveuen poques d’aquelles inauguracions amb pompa que deixen fotos per a la posteritat. I què? Fa la sensació que qualsevol Govern que es preuï ha de deixar entre el seu llegat la carretera, el pont o l’aqüeducte però no està escrit enlloc. Diu la cantarella que si no es liciten grans projectes tampoc no es genera treball, riquesa, prosperitat… però a hores d’ara sembla més sensat distribuir en plans de xoc i mesures urgents el poc que hi ha a la caixa mentre es fan córrer les neurones per buscar remeis per a l’emmetzinament econòmic. I si el ministeri s’ha de dedicar exclusivament a refer revolts, tapar sots i reasfaltar trams de grava solta en lloc d’obrir forats a la roca potser el ciutadà li ho acaba agraint. Això sí, quan passi l’etapa de continència forçada, encara que només sigui per sentit comú, convindria liquidar Sant Julià abans de posar-se amb la Massana. Si no quedarà lleig.
